Resultats de la cerca

Fou deixeble de Rembrandt, de qui aprengué la tècnica del clarobscur Detallista, tendí a la nimietat i al refinament tècnic Se'n conserven escenes populars i d’ambient burgès, retrats i autoretrats, als museus d’Amsterdam i París

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a…

Pionera de la llarga distància Fou la primera nedadora de l'estat espanyol que travessà l’estret de Gibraltar 1957 Més tard travessà el canal de la Mànega en ambdós sentits, d’Anglaterra a França 1958 i de França a Anglaterra 1961, i fou la primera dona al món que ho aconseguí També fou la primera dona que feu la travessia Concordia-Colón Argentina-Uruguai, el 1963 El 1969 nedà des de Menorca fins a Mallorca en 21 h i 10 min, i creuà el llac Ness en 16 h i 13 min El 1965 intentà la travessia Cap de la Nau-Eivissa, però abandonà pels forts corrents quan ja arribava, després de 55 h Establí els…

Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo intorno al…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en què es llicencià en enginyeria de camins, canals i ports Es llicencià també en filosofia 1949 i teologia 1955 i es doctorà en matemàtiques 1952 i enginyeria de camins 1959 Primer degà de la facultat de matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid 1974-75, fou rector de la Universitat de Deusto 1975-77 i president de la Real Sociedad Matemática Española 1960-63 Publicà, entre altres obres, Ecuaciones diferenciales ordinarias 1969, Fundamentos de la matemática 1970, La Verdad en la ciencia 1979, Los fundamentos de la Ética en la actividad…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, que li donà una sòlida instrucció jurídica i humanística i amb qui mantingué una constant correspondència, i on fou professor d’institucions de dret romà durant quatre anys, bé que se n'hagué d’anar per tal de dedicar-se als afers familiars a Barcelona Exercí d’advocat i fou assessor de la intendència reial i de la Junta de Comerç de Barcelona És autor de tractats jurídics en llatí, amb comentaris notables per l’erudició i el bon sentit jurídic De lege Julia ambitus 1754 i Aelii Marciani liber singularis ad…

Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però…

Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d’uns comentaris In Decretum Graciani 8 volums, inèdits

Deixeble de Gerrit Dou, el seu art s’allunya del concepte sobri de l’inspirador de l’escola, Rembrandt, i conrea una manera més sentimental i menys profunda Destaca el seu Nen malalt Rijksmuseum, Amsterdam