Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Girolamo Fabrici
Anatomista i cirurgià italià.
Fou deixeble de Fallopio a la Universitat de Pàdua, i el 1562 el succeí en la càtedra d’anatomia Féu la primera descripció de la placenta, de la laringe i dels òrgans vocals, i es dedicà també a l’anatomia comparada Escriví, entre altres obres, Pentateuchos chirurgicum 1592 i De venarum ostiolis 1603
Fabrici Pons de Castellví
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració llatina–…
Fabrici Ponç i de Castellví
Historiografia
Historiador.
Net de Lluís Ponç i d’Icard Doctor en drets, oïdor de l’audiència de Barcelona, cavaller de Sant Jaume D’entre les seves obres originals cal esmentar un Epítome de las historias catalanas , crònica que arriba fins a la mort de la reina Maria de Castella 1458 Publicà alguna traducció, del francès, d’obres d’història
Giulio Casserio
Anatomista italià.
Professor Deixeble de Girolamo Fabrici Fou catedràtic a la Universitat de Pàdua des del 1604 Estudià els músculs ha estat donat el seu nom al múscul coracobraquial, o múscul perforat de Casserius i els aparells de l’audició i la fonació Escriví les Tabulae anatomicae , publicades el 1617, amb illustracions del sistema nerviós central
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Exercí la pràctica jurídica alternant-la amb la seva gran passió, l’arqueologia Fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí la família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentatamb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els…