Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de billar a tres bandes en tres ocasions 1956, 1959, 1963

Fou confessor de la reina Maria de Castella Deixà inèdites tres obres asceticomístiques en castellà Refusà el bisbat de Sigüenza

Fill del prestigiós actor i autor teatral Lleó Fontova i Mareca  De petit mostrà ja una gran disposició pel violí i quan només tenia sis anys actuà al Gran Teatre del Liceu Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tocà, als 13 anys, davant la reina Maria Cristina, que el pensionà per estudiar al Conservatori de Brusselles En aquesta ciutat fou deixeble de Colyns i obtingué el gran premi de violí al Conservatoire Royal de Musique 1890 Al seu retorn a Barcelona, el 1892, viatjà per diverses ciutats d’Espanya, d’Europa i de l’Amèrica del Sud i, finalment, fixà, el 1896, la seva…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern

Es formà al Conservatori d’lsabel II i a l’Escola Municipal de Barcelona i aprengué a tocar la viola, instrument en el qual s’especialitzà El 1910 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina Hi reprengué la seva activitat musical, on el 1912, conjuntament amb el músic català Lleó Fontova, fundà la Sociedad Argentina de Música de Cámara Dedicat a la docència, a partir de 1925 exercí com a professor de música al Conservatori Nacional d’Educació, també professor de viola a I'Instituto Nacional de Ciegos, a I'Instituto Musical León Fontova i als conservatoris Fracassi i…

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics 1882 Substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona 1890 com a cap de companyia Actuà a l’Argentina 1908, i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911 Escriví A sants i a minyons 1886 i A mig camí 1886, entre d’altres obres

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador del conservatori de Salta És autor de sardanes i d’una Marxa a 6 x 8 , dedicat a en Francesc Macià i al seu secretari en Ventura i Gassol amb motiu de la seva visita a l’Argentina ca 1928, amb lletra de Ventura Gassol