Resultats de la cerca

Projectà i dirigí el campanar de Sant Feliu de Sabadell 1724-38, i la casa consistorial de Manresa 1737-77 El seu possible fill Joan Garrido Barcelona ~1724 — , també arquitecte, fou autor de la casa dels Velers o Collegi de l’Art Major de la Seda de Barcelona 1758-63 Era arquitecte de l’audiència i professor d’arquitectura a Barcelona

Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare, professora de música Més tard amplià els seus coneixements amb G Quintano i E van Dooren Al llarg de la seva vida, a través d’articles i conferències, promocionà els compositors xilens i el folklore del seu país natal Creà diverses revistes, entre les quals "La Revista Nueva" 1925, on defensà l’avantguardisme, tant pel que fa a la música com en altres manifestacions artístiques Home d’idees progressistes, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals destaca el de secretari de cultura de la Federación Obrera de Chile Com a compositor fou…

Biografia Estudià al collegi escolapi d’Alcalá de Henares, com a fàmul Decidí fer-se escolapi amb motiu de les festes de 1891 per la beatificació del pare napolità Pompili Maria Pirrotti, i el 14 de gener de 1894 entrà al noviciat d’Iratxe Navarra com a generalici, és a dir, religiós que professava no en una província sinó a disposició del pare vicari general d’Espanya Hi pronuncià els vots el 18 d’agost de 1895, i allí mateix continuà amb els estudis eclesiàstics, que acabà a San Pedro de Cardeña Burgos El 1900 es dissolgueren els generalicis i cada religiós fou incardinat a una de les…

Començà a competir el 1960 en l’equip amateur del Kas Durant el període 1960-67 competí pel Seat, Comella Gicomsa, Penya Ciclista Nicky’s, Riera Marsa i Peugeot, amb els quals arribà a les 40 victòries, entre les quals destaquen els campionats de Catalunya i Barcelona La temporada 1968-69 passà al camp professional amb l’equip francès del Peugeot, en el qual corregué un parell d’anys i aconseguí un segon lloc en la general del Tour de Limoussin 1969 La temporada 1970-71 fitxà per l’equip Karpy i l’any següent participà en la Vuelta a Espanya Posteriorment s’integrà a l’Oporto 1972 i deixà la…

S’inicià al CA Sant Celoni, on competí gran part de la seva carrera esportiva i guanyà vuit títols espanyols i cinc de catalans en categories inferiors 1978-82 Participà també en el Campionat d’Europa júnior 1981 Guanyà dos Campionats d’Espanya de 20 km marxa en pista 1982, 1983 i quatre en pista coberta 1980, 1981, 1983, 1984 Participà en el Campionat del Món 1983 i en dues finals de la Copa del Món 1981, 1983 També formà part de la JA l’Hospitalet

Membre de la selecció catalana, guanyà una medalla d’or 2009 i una de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya de mar-costa Assolí la categoria d’alta competició espanyola

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Els anys 2008 i 2009 es proclamà campió de Catalunya en la modalitat llatins amb la seva parella Masha Turlupova

Estudià piano a la seva ciutat natal, i posteriorment a Barcelona, França i Alemanya El 1978 amplià estudis amb Iannis Xenakis Es donà a conèixer a la Segona Biennal de Joves Artistes Creadors de Tessalònica del 1987, i des d’aleshores s’ha consolidat com un dels primers músics catalans d’avantguarda, amb una clara influència del jazz i de la música improvisada en general Ha estat cofundador 1994 i director de l’Orquestra del Caos, director del Big Ensemble del Taller de Músics Barcelona i cofundador i director 1998-2001 del Collectiu IBA Improvisadors de Barcelona, i ha collaborat amb Carles…

Estudià a Lima, on fou deixeble de R Holzmann i A Sas Més tard amplià la seva formació a la Universitat de Xile amb F Focke i D Santa Cruz Les seves primeres obres mostren una influència provinent de les avantguardes europees, visible, per exemple, en Sinfonía en tres movimientos 1960 A partir dels anys setanta, cercà inspiració en el folklore del seu país natal Així, en obres com Pequeña suite peruana 1979, per a piano, o Danzas populares andinas 1980, per a violí i piano, usà elements melòdics i rítmics de la música popular peruana A la meitat dels anys vuitanta el seu llenguatge tornà a…