Resultats de la cerca

Continuà l’obra de Pere Serra al retaule de Santes Creus, i en morir fou succeït pel seu mestre Borrassà El 1401 havia pintat el retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel catedral de Barcelona més tard es traslladà a València, on collaborà amb Andreu Marçal de Sax i Gonçal Peris 1404-05 De forma errònia, possiblement fou conegut amb el nom de Grau Gener

És famosa la relíquia de la seva sang, conservada a Nàpols en dues ampolles, la qual, ordinàriament coagulada, hom creu que esdevé líquida diverses vegades l’any La seva festa se celebra el 19 de setembre

Fill del també jurisconsult Gener Rabassa Doctor en lleis Fou jurat de València el 1378 i conseller reial Proposat com a compromissari representant de València el 1412 pel governador i el justícia d’Aragó, fou aprovat per unanimitat per la comissió dels vint-i-quatre nomenada pel Parlament per elegir els compromissaris En arribar a Casp, però, i a instigació del seu gendre Francesc de Perellós i de Pròixida, fou considerat inhàbil —potser, com s’ha dit, per evitar un vot contrari a Ferran d’Antequera— i substituït per Pere Bertran És autor d’uns comentaris als furs de València

Monjo de Santes Creus, deixeble i amic íntim de Pere Daguí A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium , veritable summa lulliana que, perfeccionada, esdevingué la seva obra més important Ars metaphysicalis , 1506, acabada a València amb la cooperació intellectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lullistes de Barcelona i…

A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avellí Artís i Balaguer , i els seus germans Rosa i Avellí Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A Artís-Gener Després abandonà aquest ofici i recuperà el de…

Jesuïta 1726, fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar També fou professor de teologia a Girona Passà a Itàlia Gènova i Roma ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya Mantingué relacions amb Finestres És autor de Theologia dogmatico-scholastica Roma 1767-77, obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica És autor també de Scholastica vindicata Gènova 1766

S’inicià a l’AGA Vilassar de Mar i a 12 anys entrà en la selecció espanyola Participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, en els Campionats del Món 2003, 2006 i en els Campionats d’Europa 2002, 2004, 2005, 2006 El seu èxit més important fou la medalla de plata en les barres asimètriques a l’Europeu del 2006, en què millorà el cinquè lloc aconseguit el 2004 en el mateix campionat En els Campionats del Món els millors resultats foren en la prova per equips, cinquena el 2003 i vuitena el 2006 Als europeus destaquen també el quart lloc per equips del 2004 i el cinquè del 2005 Fou campiona d’…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l’obra més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix…

El 1844 s’establí a Cuba, on visqué a Pinar del Río, però aviat es traslladà a l’Havana Creà una plantació de tabac a San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey El 1865 fundà la fàbrica de tabac La Excepción, amb una gran producció de cigars, molt acreditats a Cuba Fou director de la Societat de Beneficència Catalana durant tres períodes 1875-76, 1883-84 i 1887-88 Enriquit, retornà a Catalunya, on patrocinà a l’Arboç el primer aqüeducte i portada d’aigües a la població Pagà també la restauració de l’altar major de la parròquia de Sant Julià El 1873 inicià la construcció del Palau…