Resultats de la cerca

Estudià filologia i psicologia Professor a l’ensenyament secundari i traductor, ha collaborat a la premsa En narrativa, és autor de les novelles Escrit als estels 1987 i La ciutat dels àngels 1999, premi El Lector de l’Odissea, de la narració La trapezista cega i el llançador de nans 1993 i del recull de contes La cua del mestre 2007 Com a guionista, ha adaptat al cinema la seva novella Escrit als estels 1992, dirigida per Ricard Reguant, i és coautor del guió de  Monturiol, el senyor del mar 1992, dirigida per Francesc Bellmunt També ha participat en les sèries televisives I ara què, Xènia…

Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial

Es formà al Centre Català i collaborà amb el setmanari sabadellenc Lo Catalanista Començà publicant poesia, però aviat l’abandonà per escriure novelles Els riells 1914, Desferres novelles 1919, Fins a l’abim 1924, L’estàtua viva i altres narracions 1928, Montcada i Reixac 1928, entre d’altres, i comèdies com L’agència de Cal Trabuc 1920 La seva és una obra de caràcter eminentment popular i local

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i de Zuric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou impulsor del “Butlletí de Dialectologia Catalana” i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Entre les seves nombroses publicacions destaquen l’ Atles lingüístic de Catalunya…

Estudià al seminari de Vic i a les universitats de Halle i Zuric Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana  i membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928 Hi emprengué la publicació de l' Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i l’arreplega de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya 1935-47 El 1932 trencà les relacions amb l’…

Fou collaborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular, membre fundador del diari El Matí  i redactor en cap de Catalunya Social  1921-36 Signà sovint amb pseudònim Bellesguard, Maria Bonsoms Entre altres obres, publicà Lleó XIII i la qüestió social , una traducció de Don Quijote i Nou diccionari català-castellà i Nou diccionari castellà-català tercera edició 1931

Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre del 1934…

Vida i obra Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu Ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Jofre fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors…

Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera  i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on…

Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la…