Resultats de la cerca

S’inicià, com a nedador, al Club Natació Reus Ploms, i fou campió de Catalunya juvenil el 1945 El 1949 passà a l’atletisme i s’especialitzà en el llançament de pes Fou campió de Catalunya júnior i absolut en cinc ocasions 1949-53 i establí el rècord català de la prova 1951 Disputà un encontre internacional davant Portugal 1956 amb la selecció espanyola Posteriorment, practicà el tennis i la vela Fou fundador del Club Tennis Reus Monterols 1965 i del Club Nàutic Salou 1967, del qual fou vicepresident Rebé la medalla Forjadors de…

Començà a jugar al Club Serramar de Sant Carles de la Ràpita i continuà al Reus Monterols Fou campió d’Espanya júnior 1997 i passà al professionalisme el 1999, a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyà sis torneigs individuals de l’ATP Amersfoort 2008, Estoril 2009, 2010, Bucarest 2009, Stuttgart 2010 i Niça 2013, i dos en dobles Casablanca, amb Santiago Ventura 2008 i Doha, Guillermo García-López 2010 Entre el 2010 i el 2011 ocupà el lloc 22è del rànquing mundial A l'abril del 2017 anuncià la seva retirada de la competició

Membre del Club Natació Reus Ploms, practicà el basquetbol, l’atletisme, el tennis i els escacs Collaborà durant uns anys en les seccions d’atletisme i d’escacs, i entrenà l’equip femení i masculí de basquetbol, essent també president d’aquesta secció El 1970 fundà el Club Tennis Reus Monterols El 1983 es vinculà de nou amb el Reus Ploms i el 1984 n’assumí la presidència, fins el 1993 El 1988 inaugurà una pista sintètica d’atletisme La massa social del club augmentà de 3100 a 7000 socis Des del 1998 se celebra el Memorial Jordi Gras de basquetbol Rebé la medalla Forjadors de la…

Vida Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular 1967-78 Quan tancà la publicació 1978 entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on collaborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…

Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España de Barcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de Los jueves, milagro 1957, de Lluís G Berlanga, i amb la productora Procusa El…

Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…

Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol  Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n'ordenà i n'inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…

Vida i obra Germà d’Andreu de Bofarull Havent impulsat la revista estudiantina “El Hongo”, el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper, que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 El 1852 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou membre corresponent de nombroses entitats Seguint precoçment Joaquim Rubió i Ors i usant algunes vegades el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada , edità diversos poemes, majoritàriament en català, solts, en llibres…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Reus i feu dret a la Universitat de Barcelona Segons A Elias i de Molins, fou director i redactor de la publicació satírica universitària El Hongo 1842 i redactor del diari El Sol Bofarull arribà al camp de la història a través del drama històric, amb obres com Pedro el católico, rey de Aragón 1842, Urg el Almogáver, o el Noble y el Villano 1844, Roger de Flor 1844 i El Consejo de Ciento 1846, entre d’altres Utilitzà els pseudònims de Timora i Barón de Monterols , i el de Lo Coblejador de Moncada per a escriure poesia El 1846 s’incorporà a l’Arxiu de…