Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky Els seus…

Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS

Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets, proclames, cançons…

Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat

Com a teòric del moviment revolucionari dels narodniki populisme tingué una gran influència entre els intellectuals russos de l’època Enemic del determinisme històric, donà molta importància a l’"heroi” intellectual com a dirigent revolucionari de les masses

Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij

És autor d’obres filosòfiques, econòmiques i pedagògiques Fou editor de les revistes satíriques Truten ‘El vagarro’, Pustomel’a ‘El xerraire’ i altres, on criticava l’esclavatge, la ignorància, les arbitrarietats i la francomania de la noblesa

Publicà contes, poemes i vodevils Akt'or, ‘L’actor’, 1841 Peterburgskij rostovščik, 'L’usurer de Peterburg’, 1844 El trist destí dels pobres de la capital fou el tema de la seva prosa Peterburgskie ugly ‘Racons de Peterburg’, 1845 En 1845-46 edità Fiziologija Peterburga ‘Fisiologia de Peterburg’, recull d’obres d’escriptors gogolians La seva poesia s’enriquí amb l’esperit progressista de l’època N'esčastnye , ‘Els desgraciats’, 1856 Fundà Sovremennik ‘El contemporani’ i influí poderosament en la poesia russa i en la soviètica en general

Estudià a Kíev, d’on fou expulsat per les seves idees revolucionàries Després de la revolució soviètica fou nomenat professor de la Universitat de Moscou 1920, però fou expulsat del país, el 1922, per la seva ideologia, incompatible amb el marxisme Anà a Berlín, i el 1924 s’installà definitivament a París, on fundà la revista Put  ‘Camí’, portaveu de la intellectualitat exiliada Berd’ajev fou un pensador cristià, però amb un cristianisme espiritual i subjectiu, sense cap lligam dogmàtic, en el qual hom observa una clara influència de l’idealisme postkantià Féu una crítica despietada del…

Professor de l’Institut de Física Levedev, de Moscou, premi Lenin del 1959 i membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS a partir del 1962 Les seves recerques en el camp dels efectes làser i màser li valgueren el premi Nobel de física el 1964, compartit amb Aleksandr Mihajlovič Prokhorov i Charles Hard Townes