Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Josep Torroella i Cardoner
Història
Polític republicà.
Procedent del radicalisme zorrillista, passà al lerrouxisme, que encapçalà a Portbou, on residí En fou alcalde el 1905 i fou desterrat a Boltanya Aragó arran dels fets de juliol del 1909
Walter Benjamin

Walter Benjamin
© Fototeca.cat
Filosofia
Assagista i filòsof alemany, de família jueva.
L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik ‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920, on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt Ursprung des deutschen Trauerspiels ‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928 El 1933 es veié obligat a escriure amb pseudònim, i…
Àngels Santos i Torroella
Detall d’El món, d’Àngels Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Germana del crític d’art Rafael Santos , cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti A divuit anys pintà El món , considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia , La terra o un colpidor Autorretrat El 1931…
Esteve Francès i Cabrera

Esteve Francès i Cabrera
Pintura
Pintor.
Fill del cap de duanes de Portbou, el 1925 la família es traslladà a Barcelona Allà compaginà els estudis de dret una carrera que no acabà amb l’assistència a l’Escola de Llotja A la fi del 1932 entrà en contacte amb els promotors de l’ADLAN i conegué Remedios Varo Amb la pintora, compartí estudi a la plaça de Lesseps i s’introduí en els cercles avantguardistes de la ciutat L’estiu del 1935, Varo i Francès, juntament amb Óscar Domínguez i Marcel Jean, membres del grup surrealista parisenc, feren una sèrie de cadàvers exquisits La inauguració, el gener del 1936, de l’exposició…
Frederic Marès i Deulovol

Frederic Mares i Deulovol
© Fototeca.cat
Escultura
Museologia
Educació
Història
Escultor, erudit, col·leccionista i pedagog.
Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic classicisme, cal…
Francesc Marsà i Gómez
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels Estudis…
Maria Mercè Roca i Perich

Maria Mercè Roca i Perich
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Treballà com a administrativa a la Cambra de Comerç de Girona 1975-85, i posteriorment com a professora de català per a adults de l’Ajuntament de Girona 1967-87 i el Consorci per a la Normalització Lingüística 1987-91, i també com a coordinadora dels cursos de català a les comarques de Girona del Consorci per a la Normalització Lingüística 1990-93 Cursà estudis de filologia catalana, inacabats És també coautora de guions per a la sèrie Secrets de família 1995 Entre els anys 2003 i 2010 fou diputada al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya El febrer…
,
Fabià Estapé i Rodríguez

Fabià Estapé i Rodríguez
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Economista polític.
Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966 Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar, vicerector…
Fabià Estapé i Rodríguez
Historiografia catalana
Economista i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i descobrí Thorstein B Veblen…
Jaume Duran Piñana
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Establert a Tortosa, fou professional entre els anys 1908 i 1911 Guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme en ruta de 100 km 1911 i també en fou tercer classificat 1910 Destacat esprintador, guanyà set edicions del Campionat d’Espanya de velocitat El 1929 es creà el premi Jaume Duran de velocitat