Resultats de la cerca

Influït per OWagner, participà en la primera exposició del grup Nuove Tendenze 1914 amb el projecte de la Città Nuova, i llançà l’anomenat “manifest futurista” per l’arquitectura, a la qual incorporà l’esperit revolucionari dels moviments avantguardistes S'hi estableix que els canvis envers una nova arquitectura no s’han de fer tan sols considerant l’interès econòmic i pràctic, sinó que, bàsicament, han d’ésser canvis espirituals o, almenys, psicològics Això, unit a l’exaltació dels mitjans artificiosos de la societat de consum, donà per resultat el projecte de la Ciutat Nova, concebuda a…

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del Festival de …

S’inicià amb el CE Sabadell Guanyà el Gran Premi de Pasquas 1950 el cinquantenari del Campionat d’Espanya 1951 El 1955 fitxà pel Mariotas i continuà per la Peña Solera, l’Ignis, el Lambretta, el Ferrys i l’Inuri Guanyà la general de la Vuelta a la Rioja i dues etapes de la Vuelta a Colòmbia el 1957 Guanyà una etapa de la Volta a Catalunya 1960 i una de la Vuelta a Andalusia 1962

Vida i obra Des de molt jove és documentat amb el càrrec palatí de cambrer reial fruí de la protecció d’Alfons el Magnànim El 1416, per ordre del rei, féu un viatge al regne de França el 1420 prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega, on coincidí amb altres personalitats literàries del moment, com Andreu Febrer i Ausiàs Marc, i en la qual fou adobat a novell cavaller i investit de la castellania de la Vall d’Uixó Participà en l’acció de Calvi i en el setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco…

Hom li coneix quatre plafons dispersos Dos, dels quals li ve el nom, representen la Missa de sant Gil i Sant Gil protegint la cérvola National Gallery de Londres Els altres dos representen Sant Remigi batejant Clodoveu i Sant Remigi beneint el poble de París National Gallery de Washington Aquestes peces són interessants no sols estilísticament, sinó també per la descripció detallística i real dels edificis on el pintor situa les seves obres i que li són contemporanis Hom li atribueix el retrat de Felip IV de França collecció Reinhart,…

Estudià a Coïmbra i a Lovaina i fou professor de l’orde i de la Universitat d’Alcalá i confessor de Felip IV Un dels més significats exponents del reinaixement del tomisme, comentador eximi de sant Tomàs, féu autoritat amb el seu tractat sobre els dons de l’Esperit Sant Escriví Cursus Theologicus i Cursus philosophicus thomisticus , obres publicades a partir del 1637

Vida i obra De nom Antoni Carbó, ingressà a l’orde carmelità, al convent de Sant Josep de Barcelona 1616 Després d’uns quants anys de residència al convent de Perpinyà, tornà a Barcelona, on romangué fins a la seva mort Escriví, en català i castellà, les seves vivències místiques, en una trentena de llibres que ell mateix resumí o refongué Són reflexions ingènues i curioses, amb un estil elemental i repetitiu Vers el 1698 fra Joan de Sant Josep en feu una traducció al castellà, que mai no es publicà Bibliografia Comas, A 1985 1 Vegeu bibliografia

La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més…

Vida i obra Amb tota probabilitat era escrivent quan l’any 1488 concorregué al certamen en llaors de sant Cristòfol amb la composició Si dels infels Polifemo y Golies Sembla que era amic de Jeroni Fuster, i el 1498 apareix ja documentat com a notari Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Fou canonge regular de l’abadia parisenca de Sant Víctor, on rebé la seva formació Les seves obres són característiques de la producció monàstica de l’època, dominada pel misticisme Consten, en general, d’unitats de tres frases les dues primeres tenen vuit síllabes, i la darrera, set, alternativament accentuades, cosa que les acosta al vers i les allunya de la prosa Ja en vida de l’autor serviren de base literària per a nombroses seqüències