Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Segimon I
Segimon I, per Pisanello
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic (1433-37), rei d’Hongria (Segimon I: 1387-1437), dels Romans i de Germània (1411-33), d’Itàlia (1431-37) i de Bohèmia (Segimon I: 1419-37) i elector de Brandenburg (1378-88).
Fill de l’emperador Carles IV, fou casat 1386 amb la reina Maria, filla de Lluís I d’Hongria Intervingué en les lluites entre el seu germà el rei Venceslau IV de Bohèmia, i la noblesa d’aquest país Dirigí un exèrcit europeu contra els turcs i fou derrotat 1396 Per posar fi al Cisma d’Occident propugnà la celebració del concili de Constança , en el qual participà No és ben determinada la seva manca de responsabilitat en la mort de Jan Hus, al qual havia concedit un salconduit Les seves absències d’Alemanya originaren que els prínceps formessin la Unió de Bingen, per dirigir la guerra contra…
Segimon Arquer
Filosofia
Cristianisme
Humanista i teòleg sard.
Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a la cort L’…
,
Segimon Comes i Vilar
Cristianisme
Història del dret
Doctor en dret i eclesiàstic.
Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona 1709-14 i des del 1717, a la de Cervera Fou membre fundador de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català Pòstumament es publicà l’ Ars rhetoricae , que havia explicat als seus alumnes del Collegi…
,
Segimon I de Polònia
Història
Rei de Polònia i gran duc de Lituània (1506-48).
Fill menor de Casimir IV i successor del seu germà Alexandre I Per l’est hagué d’afrontar les escomeses dels russos — a causa de Lituània — i dels tàrtars pel sud, les dels turcs, que pretenien Moldàvia, i per l’oest, les del Sacre Imperi Aquestes darreres finalitzaren el 1515 amb un doble matrimoni, que assegurà als Àustria la successió d’Hongria i Bohèmia En les guerres amb el tsar moscovita Basili III perdé Smolensk 1514, però obtingué la gran victòria d’Orsza 1514, la qual obrí un període d’hegemonia polonesa a l’Europa oriental Casat amb Bona Sforza de Milà, afavorí la…
Segimon Pey-Ordeix
Literatura catalana
Escriptor.
Des de nou anys estudià al seminari de Vic Acabà la carrera eclesiàstica al seminari d’El Burgo de Osma Sòria, d’on fou majordom i secretari d’estudis Durant aquest temps fundà i dirigí diverses revistes, com L’Independent i El Norte Catalán , de Vic, i l' Oxomense , del Burgo de Osma, i començà una intensa activitat com a publicista, sempre dins un to d’integrisme exaltat A vint-i-sis anys fou ordenat de sacerdot, i la diputació provincial i l’ajuntament de Sòria el nomenaren director espiritual de l’hospital provincial i administrador del cementiri municipal El 1897 fundà a Sòria el…
Albert Manent i Segimon
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
Segimon III de Polònia
Història
Rei de Polònia (1587-1632) i de Suècia (Segimon I: 1592-1604).
Fill del rei suec Joan III i de Caterina Jagelló i nebot matern de Segimon II de Polònia La dieta polonesa l’elegí rei el 1587, preferint-lo a l’arxiduc Maximilià d’Àustria i el 1592, a la mort del seu pare, fou proclamat rei de Suècia Campió de la Contrareforma, intentà de sotmetre a la Santa Seu els ortodoxos lituans i polonesos acta d’unió de Brest-Litovsk, 1595 i afavorí els catòlics suecs Això i la subordinació dels interessos de Suècia als de Polònia descontentaren la majoria dels suecs, que el deposaren i cridaren al tron el seu oncle Carles IX A l’època de les…
Pere Segimon i Cisa
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, fou deixeble de Fèlix Mestres Completà estudis a París, on exposà El 1923 presentà un retrat eqüestre del rei i unes natures mortes a la Sala Parés de Barcelona Copià els mestres del Museo del Prado a Madrid 1927 Exposà repetidament a les Galeries Augusta 1947-52 i en altres sales barcelonines S’especialitzà sobretot en figura, i també en flors i natures mortes El seu estil matisa l’impressionisme amb l’academicisme Era sordmut És pare de Carmina , actriu i directora de teatre, i Josep Maria Segimon i Valentí Barcelona, 5 de juny de 1942 - 10 de novembre de 2025…
Segimon Serrallonga i Morer
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds , Reduccions i Anuari Verdaguer , l’Editorial Eumo fou un dels creadors i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit Com a poeta publicà Eixams 1974 i Poemes 1950-1975 1979, premi Crítica Serra d’Or 1980 La seva poesia parteix del mestratge de Carles…
,
Segimon Malats i Codina
Veterinària
Veterinari.
Treballà per a l’exèrcit Carles III, decidit a crear estudis oficials de veterinària, l’envià a estudiar a l’escola de veterinària d’Alfortville, a França 1783-87 Després viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat director de l’escola de veterinària, fundada el 1788 a Madrid Inventà un bàlsam contra les ferides que es féu cèlebre El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí a Madrid acabada la guerra recuperà el càrrec i se'n jubilà el 1822 Publicà Elementos de veterinaria 1793-94, que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes a la cría del ganado caballar 1793
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina