Resultats de la cerca

El 1256 o el 1257 signà un tractat amb Jaume I de Catalunya-Aragó que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis, alhora que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de Jaume I, sobre el tron tunisenc Successives donacions monetàries d’al-Mustanṣir mantingueren aquesta neutralitat Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, després de la croada organitzada per Lluís IX de França contra Tunis, en la qual morí el rei francès 1270…

Començà a estudiar música a Tunis, però aviat es traslladà a França per a seguir els cursos de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París El 1969 guanyà el primer premi de música de cambra al Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent s’installà a Moscou, on estudià amb el pianista Stanislav Neuhaus fins el 1975 Guanyà el Concurs Internacional Čajkovskij l’any 1974 i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica el 1978 La seva carrera com a solista la dugué a treballar amb destacades figures del món musical, entre les quals el director austríac Herbert von Karajan,…

Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…

En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres quatre persones, per les…

Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa El reforçament del poder reial es basà en la…

Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort de Jaume I fins el 1246, que feu…

Vida i obra Un dels autors àrabs més útils per al coneixement de la història d’Al-Andalus Pertanyia a una família d’Onda, de la qual lloà l’origen àrab, veritable o suposat de la tribu de Qudā‘a, d’aquí la seva nisba Passà la seva joventut a València, on el seu pare era el director de la pregària de la mesquita de la Saïdia al-Sayyida Estudià sota la direcció de diversos mestres, dels quals donà la llista en una de les seves obres Mu‘ǧam fī ashāb al-qādī al-imām Abī ‘ Alī al-Sadafī i completà els seus estudis en altres ciutats peninsulars A València, fou alumne d’Abū l-Rabīc ibn Sālim al…

Installat a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial, ingressà tardanament -a trenta-cinc anys- al Conservatori de Buenos Aires per estudiar el repertori de tenor El 1963 tornà a França, on estudià el repertori per a baríton Fou membre de l’Òpera de Lió abans de debutar a l’Òpera de París 1966, on destacà en els grans papers de baríton, especialment d’òperes de Ch Gounod, G Verdi, G Donizetti i Ch Bizet La seva carrera internacional el dugué als Estats Units -Seattle 1968, Nova York a partir del 1971-, a Itàlia -Nàpols 1989- i a l’Estat espanyol Es presentà en diverses ocasions al Gran…

A sis anys anà a viure a França S’inicià en el cinema com a actor, i destacà en Les Innocents 1987, d’André Téchiné i, sobretot, en Beznessv , de Nouri Bouzid, film amb el qual obtingué el premi d’interpretació masculina del Festival de Namur 1992 Debutà com a director el 2000 amb La Faute à Voltaire , amb què obtingué el Lleó d’Or a la millor primera obra, al qual seguiren diversos títols en els quals és central la problemàtica de la immigració L’Esquive 2004, guardonat amb tres premis César el 2005, dos dels quals al millor director i la millor pellícula La Graine et le Mulet 2007, Gran…