Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Simó de Vallgornera i de Vilallonga
Història
Cavaller, senyor de Vallgornera, fill i successor de Jaume de Vallgornera.
Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests 1301-02 Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta 1313-14 Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II 1317 Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge 1325 en ésser alçat aquest, emprengué una guerra de…
Miquel de Salbà i de Vallgornera
Història
Diplomàtic.
Regent de la tresoreria de la generalitat Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya i regent de la tresoreria reial Miquel de Salbà i de Vallgornera , que havia estat un íntim collaborador del lloctinent general de Catalunya Joan Josep d’Àustria 1653-56 El 1659 fou comissionat amb el jurista Josep Romeu i Ferrer per fixar els límits fronterers establerts pel tractat dels Pirineus i el 1660 es reuní a Llívia amb Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja i delegat francès, i aconseguí de conservar per al Principat l’enclavament de Llívia Posteriorment fou nomenat lloctinent general de…
Joan de Vallgornera i de Senesterra
Literatura
Cristianisme
Escriptor ascètic.
Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622
Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera
Història
Governador de Catalunya.
Fill gran de Joan de Llupià i de Saragossa Fou alcaid del Castellet de Perpinyà, i després portantveus del seu pare com a procurador reial de Rosselló i Cerdanya 1636 Lluità contra els francesos al Rosselló comandant un terç, i es destacà en el setge de Salses 1639 El 1640, en esclatar la guerra dels Segadors, fou detingut per sospites d’avinença amb els francesos, però lluità al costat de les tropes de Felip IV de Castella i ocupà Agramunt 1644 Acabada la guerra, fou governador de Catalunya El 1653 li foren confiscats els béns del Rosselló, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’…
Tomàs de Llupià i de Llupià
Cristianisme
Eclesiàstic.
Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou…
Bernat de Llupià
Història
Fill gran de Joan de Llupià, senyor de Llupià i Vilarmilà (el qual, per la seva oposició a l’ocupació del Rosselló, per part de Lluís XI, perdé els béns i hagué de refugiar-se a Catalunya).
Compongué, el 1480, un Nobiliari , o tractat d’heràldica catalana És també autor, sota el pseudònim d' Hausbertus , d’un recull pseudohistòric sobre l’origen cristià del Rosselló El 1493, la restitució del Rosselló per Carles VIII li permeté de recuperar els béns familiars El 1508 detenia, a Barcelona, el dret de la bolla de la taula de Perpinyà, i fou nomenat més tard, per Carles V, castellà del castell reial de Segura, a la vall de Ribes Es casà amb Anna de Vallgornera i de Biure
Manuel de Llupià i de Ballaró
Història
Vicegovernador de Catalunya.
Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera Passà a Barcelona després de la presa de Vilafranca de Conflent 1652, i els béns del Rosselló li foren confiscats 1653, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar El 1674 comandà un cos de tropes, a les ordres del lloctinent de Catalunya, duc de San Germano, i participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent Fou general d’artilleria i cavaller de l’orde d’Alcántara Pledejà la baronia de Conat contra Maria Àngela Fontanella d’Alemany i fou baró contestat de Sales i senyor de Saderres, Entreperes i Gitarriu
Albert Felip de Baldric de Veciana

Albert Baldric i de Veciana
© Fototeca.cat
Història
Segon marquès de Vallgornera i marquès vidu de Torremejía.
Polític i general, intervingué en la guerra del Francès amb el grau de sotstinent i fou fet presoner a l’acció de Margalef i tramès a França El 1814 es reincorporà a la península Ibèrica, i fou assignat a la secció d’història militar de l’estat major Exercí de professor de fortificacions i d’artilleria Intervengué en la primera guerra Carlina, i després fou agregat en diverses ambaixades, fet que li permeté d’estar al corrent de la tàctica militar i de l’estratègia Expert en enginyeria militar, fou nomenat director del collegi general militar d’Alcalá de Henares Fou elegit diputat de…
Josep Gramunt i Subiela
Historiografia catalana
Notari i bibliòfil.
Doctor en dret, membre de la Real Academia de la Historia de Madrid, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Societat Arqueològica Tarraconense i dels Patronats de Santes Creus i Poblet i fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata El 1923 publicà a Tarragona la seva tesi doctoral, Derecho civil en el Principado de Andorra S’especialitzà en genealogia i heràldica nobiliària i en publicà diversos treballs, entre els quals destaquen Els llinatges catalans a Sicília 1931, editat en castellà el 1958, Genealogías de la Casa de Vallgornera…
Pere IV de Catalunya-Aragó

Pere IV de Catalunya-Arago Copia d’una taula del segle XV en al Consistori de Valencia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó, que regnà efectivament només a Catalunya (1463-66), i Conestable de Portugal.
Fill de l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra, i de la seva muller Elisabet, filla de Jaume II d’Urgell El seu pare, regent de Portugal durant la minoritat d’Alfons V, el féu conestable el 1443 El 1445 entrà a Castella amb un exèrcit per ajudar Joan II contra els infants d’Aragó A conseqüència de la derrota i mort del seu pare a Alfarrobeira 1449 hagué de tornar a Castella, on visqué nou anys en greus dificultats El 1454 pogué tornar a Portugal i llavors acompanyà Alfons V en una expedició contra Tànger Els catalans, en lluita contra Joan II, el proclamaren rei a Barcelona el 1463, i l’…