Resultats de la cerca

Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…

Vida i obra Era notari de professió i coneixedor dels clàssics La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486 Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències a personatges mitològics i de l’antiguitat clàssica…

Vida Després d’uns anys d’estada a l’Escolania, on començà la seva formació, vestí l’hàbit monàstic el 1619 Aviat fou cridat a exercir càrrecs de govern que li impossibilitaren la seva dedicació a la música Fou predicador major, governador de les baronies del monestir, prior de Castellfollit de Riubregós Anoia, prior major de Santa María la Imperial d’Obarenes Burgos i abat de Montserrat durant un quadrienni 1645-49, al marge de les disposicions de la congregació de Valladolid a causa de la guerra dels Segadors, però amb el beneplàcit de Roma Sanejà l’economia del monestir, n’amplià les…

Abat de Montserrat 1645-49 Es formà a l’escolania de Montserrat i professà com a monjo el 1619 Fou nomenat predicador i, successivament, prior de Sant Pere dels Arquells Segarra, de Castellfollit de Riubregós Anoia i d’Obaneres Burgos El 1645, quan era governador de les baronies de l’abadiat, fou nomenat abat per un quadrienni, sense intervenció de la corona de Castella a causa de la guerra dels Segadors Restaurà l’abadia i en millorà els béns Autor d’un Memorial o tratado de los niños escolanes y seminario de Nuestra Señora de Montserrat Tolosa, 1650

Fundà i subvencionà un premi de poesia, Joia de desconeixença 1457, que havia d’atorgar el Consistori de Barcelona a qui cantés millor el tema de la dama sense mercè El guanyà Antoni de Vallmanya

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495

El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de…

Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós,…