Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Gaietà Vilardebó
Música
Mestre orguener i fabricant de pianos català.
Documentat com a orguener entre el 1849 i el 1886, és un dels grans mestres de la segona meitat del segle XIX S’establí a Barcelona, on tingué l’obrador al núm 24 del carrer dels Tallers, i bastí els orgues de les esglésies barcelonines dels Sants Just i Pastor 1852, de la Bonanova 1860, de Sant Francesc de Paula 1861 i de la Mare de Déu de l’Esperança També feu els del Vinyet de Sitges 1857, de la Misericòrdia de Canet de Mar 1867, de Sant Esteve de la Garriga 1868 i del Panteó de Comillas Santander, ~1880, a més dels de les seus de Girona 1852 i d’Eivissa 1858 Reconstruí o amplià els orgues…
Arnau Vilardebò
Teatre
Actor, autor i productor teatral.
El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i Trompa bèllica, bèllica 2003…
Miquel Antoni Vilardebò
Economia
Comerciant.
El 1794 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo S'hi dedicà al món empresarial Tingué, a Montevideo, dos importants centres saladors de carn que exportaven els seus productes a Cuba Personatge filantròpic, fou promotor, amb Francisco Antonio Maciel, del primer Hospital de Caridad Amb motiu de les invasions angleses 1806 -1807, promogué, amb altres, la creació del ‘Cuerpo de Miñones Catalanes de Montevideo’, grup que collaborà en la lluita, conjuntament amb el ‘Cuerpo de Miñones de Buenos Aires’ 1807, per a la reconquesta de la capital del virregnat S'hi inicià en la vida…
Pere Vilardebó Vila
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí com a professional amb els equips Teka 1977-78, amb què disputà dues edicions del Giro d’Itàlia i una del Tour de França 1978, Kas 1979 i Flavia 1980-81, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya 1980 Guanyà el Gran Premi Nàquera i una etapa de la Volta a Catalunya amb el Kas
Josep Vilardebó Picurena
Escacs
Jugador i directiu d’escacs.
L’any 1921 fou un dels fundadors del Club d’Escacs Barcelona, que fou la primera entitat d’escacs d’Espanya Guanyà el primer Campionat de Catalunya 1921 celebrat després de la creació de la federació catalana i organitzat per aquest organisme, i posteriorment en guanyà tres més 1926, 1928, 1935 Disputà el Gran Torneig Internacional de Barcelona 1929 i dues Olimpíades 1927, 1931 Fou tercer en el Campionat d’Espanya 1946 També jugà a l’Escacs Comtal Club
Lluís Flaquer i Vilardebò

Lluís Flaquer i Vilardebò
© Arxiu Ll. Flaquer
Sociologia
Sociòleg.
Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982, premi Crítica…
Ernest Guitart i Vilardebò
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1905, es dedicà, a Barcelona, a l’ensenyament i a la direcció d’obres de caràcter social És autor d’estudis com Cooperativismo católico, Cooperativismo de consumo 1905, fet amb el jesuïta Antoni Vicent, Nociones de economía social 1910 i Lecciones del derecho mercantil español La seva obra cabdal és La Iglesia y el obrero 1908-15
Dionís Escorsa i Cruells
Industrial.
El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’Estat espanyol i que el 1920 es transformà en les importants Foneries Escorsa, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat L’empresa, que ocupà fins 200 obrers, fallí i tancà el 1966 El seu fill, Alexandre Escorsa i Sòria Barcelona, 13 de desembre de 1877 - 13 de febrer de 1947, se separà de la societat i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses
Pepita Ferrer Lucas

Pepita Ferrer Lucas
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Jugadora d’escacs.
Competí amb el CE Vilardebò Considerada la jugadora més important de la història dels escacs catalans, fou campiona de Catalunya quatre anys consecutius 1956-59 i campiona d’Espanya en nou ocasions entre el 1961 i el 1976 Obtingué el títol de Mestre Internacional l’any 1974 en el Torneig Internacional de Cala Galdana Menorca També participà en les Olimpíades d’Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, com a capitana i primer tauler de la selecció femenina d’Espanya Realitzà una magnífica tasca d’ensenyament a les escoles de les comarques…
Pere Giralt i Montana
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i filòleg.
Sacerdot escolapi, més tard abandonà l’orde i es féu soci d’una lògia maçònica Féu estudis de llatí a la Universitat de Barcelona i ensenyà en un centre escolapi L’any 1835, en acabar les guerres carlines, emigrà a Amèrica i 1836 s’establí a Montevideo, aconsellat pels escolapis Miquel Antoni Vilardebò i Josep Gestal, que li prometeren ajut governamental per fundar una escola Així doncs fundà el Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago 1836, considerat el primer collegi d’ensenyament elemental i mitjà de Montevideo, del qual fou director fins el 1857 Formà part…