Resultats de la cerca

Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736

Formà part de la Colla del Foc Nou i de l’equip de redacció d' El Diluvio En iniciar-se el procés de Montjuïc, hagué de fugir a França 1896-97 De tornada, atemptà el 3 de setembre de 1897 contra Narciso Portas , cap de la policia especial de la repressió de l’anarquisme i principal responsable de les tortures del procés de Montjuïc Fou empresonat i jutjat militarment abans de passar a la jurisdicció civil, que l’absolgué Escriví llavors Los victimarios Notas relativas al proceso de Montjuich 1900 i la novella Esclavas del oro Trata de blancas 1902 Posteriorment collaborà a…

Estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, i hi ingressà com a religiós l’any 1827 l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 Fou catedràtic d’història 1847 a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat Entre els seus treballs històrics —els més apreciables de la seva extensa producció— destaca la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia 1845 Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València El 1854 fou…

Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276 com a…

Mentre completava els estudis secundaris s’incorporà com a oficinista a una empresa del coure, des d’on ascendí a càrrecs dirigents de la Unió Sindical de Zàmbia, organisme estatal que, tanmateix, el 1981 s’enfrontà al govern de Kenneth David Kaunda i convocà una vaga general, per la qual Chiluba i altres dirigents foren processats El 1990 fou un dels fundadors del Moviment per la Democràcia Multipartidista MDM, i aconseguí la introducció d’eleccions lliures, celebrades el 1991 L’MDM derrotà Kaunda per una amplíssima majoria 76%, i Chiluba esdevingué el segon president de Zàmbia des de la…

Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la Junta d’Estat…

Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el virrei espanyol…

Fill d’Antoni d’Alòs i Rius, capità general de Mallorca, marquès d’Alòs, i membre d’una família destacada en diverses campanyes militars de l’exèrcit espanyol Inicià la seva carrera militar en la guerra amb Portugal, on fou capità del regiment d’infanteria d’Aragó Posteriorment marxà al Perú, on exercí com a coronel, sotsdirector de milícies i, l’any 1755, corregidor de Chaianta actualment Bolívia, aleshores jurisdicció del virregnat del Riu de la Plata Fou conegut per les elevades exaccions que imposà i pel dur tracte als indis, sobretot arran de l’aixecament de 1780 Fou capturat pels indis…

Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…

Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat atribuïts a les seves intrigues La polèmica entorn de Savalls ha sorgit arran del seu enfrontament amb Alfons…