Resultats de la cerca

Intervingué en negocis d’oli, de sabó, d’adobs i de productes químics i formà part dels consells d’administració dels Bancs de València, de Castelló, Internacional d’Indústria i Comerç i de l’Exterior de España a París, i de diverses empreses i companyies

Vescomte de Townshend Cunyat de Walpole, formà part dels whigs Fou ambaixador a les Províncies Unides 1709-11 i ministre d’afers estrangers 1721-30 L’any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d’adobs, tancament de camps o supressió del guaret Fou anomenat lord Turnip ‘nap’

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…

Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating , i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs guano El seu germà Tomàs Trènor i Buccelli València 1835 — 1914 fou enginyer militar i assolí el grau de capità, però abandonà la carrera i collaborà en les empreses de Josep Campo fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona Frederic Trènor i Buccelli València 1830 — el Cabanyal, València 1897 collaborà en les empreses familiars, fou vicecònsol de…

De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics Intervingué 1933-34 en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma Políticament fou maurista i, encara…

Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui 1552…

De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial…

Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona, 1617, on tracta de les previsions del temps de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves de remeis contra malalties de persones, animals i plantes de la distribució de les dependències de la…

Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala Des de molt jove despuntà en el món dels negocis Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa comprà una gran extensió de terres, i després les parcellà i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40000 escriptures, i tot seguit en el negoci del tabac a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc Tanmateix, fou…

Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…