Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Dietrich Küchemann
Aerodinàmica
Científic alemany, investigador en aerodinàmica.
Deixeble a Göttingen de LPrandtl i ABetz, treballà a l’Aerodynamischen Versuchsanstalt en l’aerodinàmica de la propulsió Després de la Segona Guerra Mundial continuà la seva línia de treball en el Royal Aircraft Establishment a Farnborough, on intervingué, entre d’altres, en el projecte de l’avió Concorde
Theodore von Karman

Theodore von Karman
© Fototeca.cat
Física
Físic hongarès.
Diplomat per la Universitat de Budapest 1902 i per la de Göttingen 1908, ensenyà ciències aeronàutiques a Aquisgrà 1912-21 i aerodinàmica al CIT California Institut of Technology i dirigí el Guggenheim Aeronautical Laboratory del CIT a Pasadena 1930-49 Fou conseller científic de les forces armades dels EUA i membre important de la NACA Féu estudis de mecànica de fluids, aerotermodinàmica i elasticitat, i dissenyà unes peces perfilades filets Karman que, muntades a la unió de l’ala amb el fusellatge, disminueixen considerablement llur interacció aerodinàmica…
Henri René Pierre Villat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
S'especialitzà en l’estudi de la mecànica dels fluids, la flexibilitat i l’aerodinàmica Membre de l’Académie des Sciences 1932, rebé diversos premis
Étienne Oehmichen
Enginyer i inventor francès.
Teòric de l’aerodinàmica, inventà i construí diferents tipus d’helicòpters, el primer dels quals funcionà combinat amb un baló d’hidrogen 1921 Durant els anys 1923 i 1924 féu proves satisfactòries amb el seu helicòpter de quatre hèlixs sustentadores i un motor Rhone de 120 HP
Nikolaj Jegorovič Žukovskij
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic rus.
Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij
George Paget Thomson
George Paget Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès, fill de Joseph John Thomson.
Féu recerques importants en aerodinàmica, que dugué a terme efectuant vols d’assaig a la Royal Air Force durant la Primera Guerra Mundial Estudià amb Chadwick l’energia atòmica i la fusió nuclear El 1827 descobrí la difracció dels electrons, la qual cosa li permeté d’estudiar la natura ondulatòria d’aquests, simultàniament amb CJDavisson però independentment d’ell, i per això li fou atorgat, juntament amb aquest, el premi Nobel de física el 1937
Richard von Mises
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer austríac, naturalitzat nord-americà.
Germà de Ludwig von Mises, féu contribucions en el camp de l’aerodinàmica, que aplicà a avions de combat dissenyats per a l’exèrcit alemany i pilotats per ell a la Primera Guerra Mundial Professor de matemàtica aplicada a les universitats d’Estrasburg 1909-19 i de Berlín des del 1920, el 1933 abandonà Alemanya per installar-se als EUA, on, des del 1939, fou professor de la Universitat de Harvard Integrat en l’equip dels “Annals of Mathematical Statistics”, féu aportacions al camp de l’estadística matemàtica, com ara la teoria dels collectius
Ernst Mach
Filosofia
Física
Físic i filòsof austríac.
Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen…
Juan de la Cierva y Codorniu
Juan de la Cierva y Codorniu
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor.
Fill de Juan de la Cierva y Peñafiel , havent estudiat a l’escola d’enginyers de camins i obtingut el títol de pilot d’aviació, el 1916 entrà a l’escola d’aviació civil de Getafe Madrid, on s’especialitzà en els estudis aeronàutics com a projectista i constructor Des d’un principi s’interessà pels problemes de la sustentació aerodinàmica a baixes velocitats, qüestió no resolta pels avions tradicionals i que havia provocat nombrosos accidents El 1923, després de diversos assaigs infructuosos amb quinze models diferents, l’ autogir s’enlairà per primera vegada a l’aeròdrom de…
Antoni Sacramento
Escultura
Pseudònim de l’escultor Ferran Antolí-Candela i Piquer.
Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius , cercant en la planxa metàllica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València 1943, d’or de la II…