Resultats de la cerca

Succeí Miquel I Rangabe com a conseqüència de la revolta militar dels iconoclastes Derrotà els búlgars i defensà enèrgicament Sicília i els territoris asiàtics contra els àrabs Féu deposar en un concili el patriarca Nicèfor i condemnà novament el culte de les imatges 815 Morí assassinat en una església

Els anys 1972-74 serví en l’exèrcit soviètic, i el 1982 es graduà en enginyeria electrotècnica a la Universitat de Yerevan Des dels anys vuitanta ocupà càrrecs al Partit Comunista Armeni, i en 1989-90 fou membre del presídium del soviet suprem armeni El 1991 fou elegit membre del soviet suprem de l’Alt Karabakh durant l’època soviètica, Nagorno-Karabakh, on des del 1988 havia liderat el moviment proarmeni, i fundà el moviment Miatsum ‘Unificació’ Després de la desaparició de l’URSS 1991, encapçalà l’ofensiva que expulsà les forces azerbaidjaneses de l’Alt Karabakh i…

Fou el creador de l’alfabet armeni i l’iniciador de la literatura armènia , amb les seves versions bíbliques i patrístiques També li és atribuïda la creació de l’alfabet georgià La seva festa se celebra, a l’Església oriental, el quart diumenge després de la Pentecosta

Demòcrata revolucionari i professor d’armeni a la Universitat de Moscou, fou empresonat durant tres anys i deportat morí tuberculós Collaborador del diari progressista armeni Iusisapail , entre els seus treballs d’assaig cal destacar Reč ob arm'anskoj slovesnosti ‘Discurs sobre filosofia armènia’, 1854 i Sos i Varditer 1860

Un dels dirigents del partit comunista armeni i membre del comitè central del 1921 al 1937 El 1956 fou nomenat director de l’Institut Econòmic de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Entre les seves obres destaquen la Teoria marxista-leninista de la depauperació del proletariat i crítica dels punts de vista antimarxistes sobre el problema 1959 i el Nou estudi de la crisi general del capitalisme 1960

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002, sobre el…

De jove estudià cant litúrgic armeni al seminari de teologia Gevork’an de Vagarxapat actualment Etxmiadzin, Armènia, mentre s’interessava per la recopilació i harmonització de la cançó popular La primera de les seves colleccions de música popular conservades data del 1891 Durant els anys 1896-99 estudià composició a Berlín En tornar a Vagarxapat, continuà recopilant cançons tradicionals, investigà sobre l’antiga notació musical anomenada khaz i realitzà arranjaments de cançons tradicionals i religioses El 1910 es desplaçà a Constantinoble, on fundà el cor Gusan, i n’organitzà d’…

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’…

Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre  Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de Seguretat…

Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…