Resultats de la cerca

Fitxà pel FC Barcelona el 1967, en el qual bastí una àmplia trajectòria en la demarcació de pivot fins que es retirà el 1982 essent el capità de l’equip El 1969 participà en el debut europeu de l’handbol blaugrana Guanyà quatre Lligues 1970, 1973, 1980, 1982 i tres Copes 1970, 1972, 1973 estatals Fou 165 cops internacional amb Espanya i marcà 128 gols, arribant a ser capità del combinat estatal Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, i es proclamà campió del món B 1979 Com a entrenador, dirigí els equips del Palautordera, el Sant Quirze i el Montcada El 2012…

S’inicià al Club Natació Barcelona, on actuà tant de porter com de defensa i guanyà tots els títols de l’època Després de la Guerra Civil Espanyola, tornà a competir i fou campió d’Espanya 1942-46 Ja retirat, es dedicà durant vint anys a l’arbitratge, primer en l’àmbit estatal i, des de l’europeu del 1954, també en l’àmbit internacional, arribant a ser un dels àrbitres més destacats del panorama mundial Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972, i arbitrà 232 partits internacionals Representant espanyol en la LEN i en la FINA, presidí el…

Desenvolupà gran part de la seva carrera a la modalitat d’escala i corda a la posició de dauer, arribant a ser un jugador de referència durant la dècada dels noranta tant en modalitat individual com formant equip amb el seu germà José Maria , Sarasol II El seu palmarès inclou sis campionats del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1999, tres campionats del Circuit Bancaixa per equips 1992, 1997 i 1998 i un Campionat Nacional d’escala i corda 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota té un Torneig de les 5 Nacions 1993, on fou designat millor…

En voleibol jugà al Medina de Barcelona dues temporades, proclamant-se una vegada campiona d’Espanya i arribant a ser internacional absoluta amb Espanya Posteriorment es passà a l’handbol i jugà vuit temporades a l’Atlético de Madrid 1972-79, equip amb el qual conquerí tres Lligues 1976, 1977, 1978 Acabà la seva trajectòria esportiva al Club Rancho de Castelldefels 1979-81, on guanyà una Copa de la Reina Va ser quaranta cops internacional amb la selecció espanyola i en fou la capitana durant vuit temporades Disputà un Mundial 1977 i fou medalla de plata als Jocs Mediterranis 1979…

Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que…

Format al CB Hospitalet, el 1968 fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual fou campió de la segona divisió i debutà en la màxima categoria la temporada 1969-70 S’incorporà al FC Barcelona 1970-83 i hi guanyà dues Lligues 1981, 1983 i sis Copes del Rei consecutives 1978-83 abans de retirar-se Amb la selecció espanyola disputà 123 partits i aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa 1973 Passà a exercir d’entrenador ajudant d’Antoni Serra 1983-85, Alejandro García Reneses 1985-90 i Božidar Maljkovi´c 1990-91 en el primer equip del FC Barcelona Finalitzà les temporades 1984-85 i 1990-91…

Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…

Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos anys estrenà…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…