Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Peter Pelham
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador anglès.
Treballà sempre a Boston Retratista, practicà un retrat bastant original, en el qual, fonamentant-se en la tècnica del clarobscur, arribava a aprofundir la psicologia dels retratats Conreà també la pintura sobre vidre i el gravat
Martina Hingis
Tennis
Tennista suïssa d’origen eslovac.
El 1997, amb setze anys, es convertí en la tennista més jove que arribava al número 1 del circuit professional de tennis femení, després de superar el rècord de Monica Seles i Tracy Austin, que ho feren a 17 anys El 1997 aconseguí el primer Grand Slam a l'O bert d’Austràlia, a més de les victòries en pista coberta a Tòquio i París i a Key Biscayne Amb aquests triomfs conquerí el lideratge del tennis mundial femení i desplaçà l’alemanya S Graf, que el 1997 quedà apartada de la competició per causa d’una lesió
‘Abd Allāh al-Balansī
Història
Governador de València (~800-823).
Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà…
Pere Maria de Pastors i de Sala
Història
Militar
Militar.
Fill de militar, lluità durant la guerra del Francès contra Napoleó El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N de Bassa i Girona Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit quan intentava de protegir-lo Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica Bonaplata Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a…
Ramon
Cristianisme
Bisbe de Roda i Barbastre.
Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I…
Mata de Bearn
Història
Comtessa d’Armanyac i de Fesenzac, vescomtessa de Fesenzaguet.
Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, marit de la…
Francesc Durand
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista constitucional Fou…
Aurora Díaz-Plaja i Contestí
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Bibliotecària i escriptora.
Dedicada al camp de la biblioteconomia, durant la Guerra Civil organitzà el Bibliobús, que arribava a les primeres línies del front A la postguerra organitzà les biblioteques de Catalunya, dirigí la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella 1963-73 i publicà diverses guies de lectura i treballs especialitzats, com, per exemple, Com es forma i com funciona una biblioteca 1960 i La biblioteca a l’escola 1970, amb el qual guanyà el premi Antoni Balmanya 1969 Sempre a favor de la difusió de la lectura a l’escola, també es dedicà a la literatura infantil, i destacà en el camp de l…
,
Georg Philipp Telemann

Georg Philipp Telemann
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià humanitats i dret a Leipzig 1701 Autodidacte en música, fou el compositor més fecund de l’època barroca i conreà tota mena de gèneres Organista a la Neue Kirche de Leipzig 1702, fundà un Collegium Musicum i escriví les primeres òperes alemanyes Gràcies als viatges que féu pogué conèixer la música instrumental francesa, l’òpera italiana i la música popular polonesa L’any 1706 ocupà els càrrecs de konzertmeister i de director de la capella d’Eisenach 1708, on establí una bona amistat amb JSBach i la seva família Director de música de Santa Caterina de…
Júlia Bonet i Fité
Economia
Empresària.
A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…