Resultats de la cerca

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927

El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471 A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts de llur …

Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905 presentà, al…

Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya-Aragó, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat 1461 En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell Participà en l’atac contra la força de Girona juny del 1462 i formà part del Consell del Principat Fou fet presoner a Vilafranca, en ésser…

Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792 També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melodrames,…

Alumne de F Halévy al Conservatori de París, el 1836 es convertí en director de l’orquestra de ball del Jardí Turc de París fins que el 1838, a causa dels nombrosos deutes contrets, es veié obligat a abandonar aquesta ciutat i es traslladà a Anglaterra Allà es donà a conèixer dirigint un concert al Drury Lane Theatre el 1840 Organitzà i dirigí a Londres els Concerts d’Eté 1840, els Concerts d’Hiver 1841 i els Concerts de Société 1842, precedents dels Promenade Concerts, i amb els quals Jullien guanyà molta popularitat Els programes que oferia eren molt atractius per al públic, ja que hi…

Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de…

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…

Nascut en un ambient religiós, de jove s’involucrà en causes humanitàries El 1854 s’incorporà a la Compagnie genevoise des Colonies de Sétif in North Africa and Sicily, i el 1863 publicà l’informe L'Esclavage chez les musulmans et aux États-Unis d’Amérique , producte de les seves observacions Durant la constitució de la seva pròpia empresa de proveïment d’aigües, accidentalment presencià el final de la batalla de Solferino Commogut per la visió dels ferits, publicà Un Souvenir de Solférino 1862, llibre en el qual dissenyà un pla per a garantir la neutralitat del personal sanitari durant les…

Deixeble de l’escola de Llotja, anà a París pensionat per la diputació 1886 Fou premiat amb la tercera medalla, en les exposicions Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891, hi exposà així com a Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf i altres ciutats europees, fins el 1904 Les seves pintures, d’un estil realista en la forma, prenen per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Hom acostuma a situar-…