Resultats de la cerca

Graduat per la Universitat de Roma 1970 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1976, del 1981 al 1991 fou professor a la Universitat de Florència Formà part del consell de directors executius del Banc Mundial 1984-90 i fou director general del Tresor d’Itàlia 1991-2001 Des d’aquest càrrec dirigí el comitè que elaborà la legislació financera i corporativa i la normativa per als mercats financers del país, i el 1993 fou nomenat president del comitè per a les privatitzacions d’Itàlia Els anys 2002-05 ocupà càrrecs directius a la Goldman Sachs International, i el…

Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’…

Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, l'any 1978 participà en la creació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, on fou director general de Producció i Indústries Agroalimentàries 1978-91 Posteriorment ocupà el càrrec de director de Regs de Catalunya SA REGSA 1991-93 i de director general de Medi Ambient 1993-99 L'any 1987 fundà, juntament amb Josep Miró i Ardèvol, el primer  banc d'aliments de tot l'Estat espanyol Banc dels Aliments de Barcelona, organització de la qual fou vicepresident…

Doctorat en dret per la Universitat de Harvard 1981, en 1985-88 ocupà diversos càrrecs en l’administració republicana de Ronald Wilson Reagan , entre els quals el de conseller del secretari d’estat James Addison Baker Posteriorment, durant el mandat de George Herbert Bush fou sots-secretari d’estat d’afers econòmics 1988-91, i el 1992 fou nomenat adjunt a la presidència Durant les dues legislatures demòcrates 1993-2000 treballà en la docència i en l’empresa privada, entre altres com a assessor de la companyia inversora Goldman Sachs L’any 2000 formà part de l’equip que assessorà George…

Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que iniciaren…

El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill…

Fill del director del Banc Sabadell   Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’…

Besnet d’un dels fundadors del Banc de Sabadell  el 1881, Joan Baptista Corominas i Pla , es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Molt vinculat també pels lligams familiars al sector tèxtil del Vallès Occidental, la seva actuació com a representant del Gremi de Fabricants , patronal associada a Foment del Treball, fou essencial per a negociar amb les autoritats franquistes les indemnitzacions que permeteren a la indústria de la comarca refer-se de les riuades del 1962 L’any 1969 s’incorporà al consell d’administració del Banc de Sabadell, i el 1976 en…

De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre…

Autor del Collegi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès 1949, evolucionà cap a solucions més funcionals Sobresurten els edificis del Banc Comercial Transatlàntic 1957-60 i, en collaboració amb Francesc Mitjans, del Banc Atlàntic 1966-69 de Barcelona