Resultats de la cerca

Collaborà en nombroses publicacions, com La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Almanac de lo Teatre Catòlic , etc Fou cofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils, i publicà estudis sobre lexicografia Observaciones al Diccionario de la Real Academia , 1887 i diverses bibliografies com Impresores barceloneses És autor també de poesies catalanes i castellanes, recollides als volums Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc, i de diverses traduccions Publicà Del amor al libro Aforismos rimados 1927 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1921

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885 Abandonà els estudis de jesuïta i es doctorà en dret, i fou catedràtic d’institut a Ciudad Real, Lleida i Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols S'inicià en la poesia mestre en gai saber, 1905 i collaborà, entre altres publicacions, a “La Bandera Catalana”, “L’Aureneta” Buenos Aires i “La Patria Catalana”, i sovint a “La Vanguardia” Poeta romàntic, publicà Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars 1879, Poesies 1893, De l’art vell i de l’art nou…

Professor de la Universitat de Barcelona d’ençà del 1966, més tard n'ha esdevingut catedràtic d’història moderna Estudiós del món urbà, menestral i mercantil de la Catalunya de l’Antic Règim, ha guanyat diversos premis d’investigació És autor de Los gremios barceloneses del siglo XVIII 1970, Societat i poder polític a Mataró 1718-1808 1974, Economia i societat en el segle XVIII 1975, Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII 1977 Els anys 1980 la seva investigació se centrà en l’àmbit institucional i en el de la prosopografia, de la qual fou un…

Autodidacte, es dedicà des del 1921 a la recerca històrica Arxiver de la secció històrica de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona —el fons del qual catalogà— des del 1942 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1972 Publicà una extraordinària quantitat de documents i estudis més de 500 llibres i articles, i aportà una munió de dades noves sobre la vida i l’obra de diversos artistes Pedro Nunyes y Enrique Fernández, pintores de retablos, 1944 El arte de la comarca alta de Urgel, 1946 El pintor Lluís Borrassà , 1950-59 L’art antic al Maresme, 1970, en el camp de la…

Ordenat de sacerdot 1915, fou nomenat arxiver diocesà de Barcelona 1927 i cursà a Roma els estudis d’arxivística 1933-35 Fou beneficiat de la catedral de Barcelona des del 1941 Collaborà a La Veu de Catalunya , El Matí i La Vanguardia Durant la guerra civil fou detingut i alliberat Llavors esdevingué el braç dret del vicari general de la diòcesi, en funcions de bisbe, i contribuí sense temences a muntar una xarxa de culte catòlic clandestí després tolerat, sobretot al bisbat barceloní A la postguerra es dedicà a reordenar l’arxiu i esdevingué un ardent militant de la catalanitat de l’…

Vida Conegut com El "ganso" del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i Sesenta horas…

Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere ,…

De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…

Vida Installada a Barcelona, feu de modista, però gràcies a l’artista de varietats Maria Oliver s’interessà pel cant i debutà el 1907 com a cupletista al music-hall La Gran Peña de Barcelona amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món La popularitat li vingué en bona part per cançons com ara "La violetera" o "El relicario", però també pel seu pas pel cinema, en què debutà en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños, al costat d’Asunción Casal El 1919 es presentà a París i protagonitzà diversos títols francesos i nord-americans durant el període del cinema mut També…