Resultats de la cerca

Adscrit al collegi català, dirigí 148 partits de primera divisió durant divuit temporades, entre el 1928 i el 1949 També arbitrà la final de Copa en tres ocasions 1934, 1944, 1948 Fou internacional durant sis anys

És autor de nombroses invencions i millores en els camps més diversos bombes hidràuliques, extintors d’incendis, una màquina distribuïdora de cervesa per a bars, el vàter primera patent el 1788, una màquina per a imprimir talons bancaris 1806, etc Es plantejà teòricament i pràcticament els problemes inherents a la producció en cadena i fou dels primers a proposar l’hèlix com a propulsor dels vaixells de vapor

Formà part d’un grup d’artistes nord-americans que abandonaren l’expressionisme abstracte per endinsar-se en els camins del pop art Des del 1956 exposà regularment als EUA La seva obra es caracteritza per les figures fetes a partir de motllos de guix de persones vives collocades en ambients reconstruïts i recreats amb objectes reals escales, cabines telefòniques, cambres de bany, bars, etc, molt dins el món pop americà En resulta una visió volgudament banal, freda i colpidora de la seva societat, on els objectes passen a ésser protagonistes i els homes esdevenen ninots…

Bàsicament autodidacte, estudià harmonia i contrapunt durant un curt període de temps amb A Schönberg i en 1920-22 estudià piano amb Franz Schmidt a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià a fons el sistema dodecatònic i l’aplicà a les seves obres Es guanyà la vida tocant el piano en cinemes i bars de la capital austríaca, com a director d’una banda i també com a compositor per al cinema -tot utilitzant el pseudònim de Hanns Elin-, fins que el 1958 començà a ensenyar composició a la Musikhochschule de Viena El 1965 ocupà una plaça de professor en aquest centre La seva producció és…

Realitzà estudis musicals en diversos centres, com ara la Universitat de San Francisco i la de Berkeley, i rebé una forta influència del seu mestre de cant, el cantant indi Pandit Pran Nath, amb qui estudià el 1970 a Nova Dehli Fins al final dels anys seixanta es guanyà la vida tocant el piano en bars musicals El 1962 visqué durant una breu temporada a Espanya i més tard, dos anys a París Ha fet classes sobre cant clàssic indi a Estocolm, Nova York, Cleveland, Copenhaguen, Tòquio i Oakland El 1959 començà una estreta collaboració amb el també compositor La Monte Young L’obra més…

Després d’anys actuant en bars i locals diversos, el 1991 enregistrà el disc Viviendo deprisa , que ràpidament es convertí en un èxit de vendes i que marcà el camí que seguirien les seves produccions posteriors, com Más 1997 o El alma al aire 2001 Les seves cançons es basen en balades de melodies enganxoses i cops d’efecte per a emocionar grans auditoris El 2004 tornà a aconseguir ésser el gran protagonista de la cerimònia dels Grammy llatins, on el seu vuitè disc, No es lo mismo , meresqué els premis al millor enregistrament, al millor disc, a la millor cançó per No es lo mismo…

Començà com a cantant de folk als bars de Toronto, però aviat la seva veu clara, unes lletres molt poètiques, reivindicatives i intelligents, i el so sobri de la seva guitarra acústica la llançaren a la fama i es convertí en un mite de la generació dels joves nord-americans dels anys seixanta i setanta El seu disc Ladies of the Canyon 1970 conté l’himne hippy Woodstock , que popularitzà el conjunt Crosby, Stills, Nash and Young Mitchell, molt creativa, prescindí de la comercialitat i mirà de no estancar-se en un estil Així, doncs, passà del folk al pop, el jazz , la música ètnica…

A quinze anys ja demostrà el seu vessant còmic escrivint i interpretant monòlegs en centres juvenils i en bars, des d’on donà el salt a teatres còmics i, més endavant, al cèlebre programa televisiu Saturday Night Live Debutà al cinema amb la comèdia policíaca 48 Hrs 1982, de WHill, i posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Trading Places 1983, de JLandis Beverly Hills Cop 1984, de MBrest Coming to America 1988, de JLandis The Distinguished Gentleman 1992, de JLynn Vampire in Brooklyn 1994, de WCraven The Nutty Professor 1996, de TShadyac Doctor Dolittle 1998, de BThomas…

Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual…

Llicenciada en llengües germàniques 1979 per la Universitat de Barcelona, el 1981 es casà amb el novellista nord-americà William Heath i es traslladà a viure a Frederick Maryland, EUA, on és professora de llengua i literatura espanyoles La seva primera novella fou originàriament escrita en anglès Once Remembered, Twice Lived , 1993 i després traduïda al català com Un segle de prodigis 1995, a la qual seguiren  Nens a la platja 1999 i  Les herbes secretes 1999 Amb El carrer dels Tres Llits 2002 inicià una trilogia sobre Barcelona, recreant l’ambient i l’atmosfera del primer terç del segle XX…