Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bernardí Balagué Batllés
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president de l’Europa 1974-80 Durant el seu mandat el club retornà a la tercera divisió 1976-77 El seu fill Carles, cineasta molt vinculat al club, dirigí el documental Cent Anys del Club Esportiu Europa 2007
Ramon Batlles i Fontanet
Fotografia
Fotògraf.
Fou collaborador habitual de la revista D’Ací i d’Allà Després del 1939 obrí una galeria a Barcelona juntament amb Josep Comte i Argimon, de qui més tard se separà Es destacà en el retrat i en la publicitat, sobretot en les tècniques del color es féu conèixer internacionalment en l’anomenada '' die transfer '
Joan Batlles i Alerm
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, qüestió que…
Marià Batlles i Torres-Amat
Història
Metge i polític, nebot de Fèlix Torres i Amat de Palou.
Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción pública es el…
Josep Maria March i Batlles
Historiografia
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Jesuïta, bibliotecari, arxiver i historiador.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1893, i fou ordenat de sacerdot el 1908 D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als collegis de Tortosa, Sarrià Barcelona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós El restaurador de la Companyia de Jesús Beato José Pignatelli y su tiempo 1935-36, i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època Niñez y juventud de Felipe II Documentos inéditos sobre su…
,
Marià Batlles i Bertran de Lis
Història
Política
Medicina
Metge i polític, fill de Marià Batlles i Torres-Amat.
Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada 1878 i de Barcelona 1879 De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona 1890 i diputat provincial 1898, dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva 1897
Manuel Brondo i Montserrat
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Comissari de guerra de primera classe publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar 1855
Josep Maria Totosaus i Martorell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot l’any 1956, es llicencià en teologia i feu estudis de catequètica a Roma i a París Molt influït per Joan Batlles , fou vicari de les parròquies de Sant Sadurní i de Sants Fou consiliari d’Acció Catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona 1968 Cofundador 1969, amb Josep Junyent, Joan Carrera i Plana i d’altres, de la revista bimensual Quaderns de Pastoral , publicació durant molt de temps afí a les directrius del concili II del Vaticà i de la qual fou director fins el 1993 Fou un dels capdavanters de la lluita per una Església…
Ramon de Caldes
Historiografia catalana
Degà de la seu de Barcelona, jurista i compilador del Liber feudorum maior.
Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…
Jesús Lalinde Abadía
Historiografia catalana
Historiador del dret i de les institucions.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid 1945 La seva activitat en el cos tècnic del Ministeri de la Governació el portà a Barcelona l’any 1951, on, sota la direcció de Josep M Font i Rius, presentà la seva tesi doctoral 1958 Fou ajudant de la càtedra del professor Font i Rius a la Universitat de Barcelona, i després guanyà la càtedra d’història del dret de la Universitat de Saragossa 1966 Posteriorment, exercí a les universitats de La Laguna, País Basc i, de nou, Barcelona 1979 Es vinculà personalment i professionalment amb Catalunya i amb la recerca de la història del…