Resultats de la cerca

Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna De re diplomatica , 1681 i de l’ideal del monjo investigador Traité des études monastiques Historiador de l’orde de Sant Benet Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti , 1688-1701 i liturgista De liturgia Gallicana , fou, a més, editor de texts antics Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta

Entrà a l’abadia de Mont-César, a Lovaina, l’any 1906, i fou el creador 1909 del moviment litúrgic pastoral L’any 1925 fundà a Amay un monestir benedictí dedicat a la unió dels cristians, que fou traslladat el 1939 a Chevetogne Fou un dels capdavanters del moviment ecumènic dins l’Església Catòlica

Estudià geologia a la Universitat de Barcelona 1943, on també es doctorà el 1986 Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà 1945, el Quaternari de la comarca del Maresme 1945, la geologia de les serralades bètiques segons les idees de PFallot 1948, i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península 1950 Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic 1947 i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII Posteriorment ingressà a l’orde benedictí…

Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se…

Era de la família dels antics dèspotes d’Epir i es deia Marco Antonio Tocco , nom que canvià pel de Benet en fer-se monjo Formà part de la cort de l’emperador Carles V Visità Montserrat i demanà l’hàbit benedictí el 1542 Es remarcà tot seguit dins la comunitat reformada i el 1552 Alfonso de Burgos li dedicà l’obra De immensis Dei beneficiis Elegit abat el trienni 1556-59 començà la tanca de la clausura, feu la infermeria dels donats i restaurà Santa Cecília de Montserrat En el seu segon abadiat 1562-64 continuà l’obra de l’església, començada per l’abat Bartomeu Garriga Elegit…

Estudià al seminari de Barcelona, d’on passà a Girona 1862 com a familiar del bisbe Constantí Bonet Ordenat de sacerdot 1866, exercí algun temps el ministeri parroquial, fins que professà com a benedictí a Montserrat 1876 Fou secretari de l’abat Miquel Muntadas, hostatger i majordom El 1890 fou nomenat prior de Montserrat i el 1892 visitador de la província espanyola de la Congregació de Subiaco Aleshores fou nomenat abat titular de Ripoll Exercí el càrrec fins el 1907, que, malalt, es retirà a Montserrat Sota la seva gestió s’expandí molt l’orde a tot l’Estat espanyol i als…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’…

Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció…

Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…