Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Ignasi Pujades i Domingo
Literatura catalana
Biògraf.
L’any 1976 publicà la biografia Joan Alsina Xile al cor , primer document que explicava l’assassinat del sacerdot català al Xile de Pinochet, i amb el qual guanyà el premi Aedos de biografia 1975 Posteriorment hi hagué una nova versió ampliada a Vida, comiat i mort de Joan Alsina 2001 Amb La recerca secreta de Josep M Mercader 1992 biografia la vida d’un jove català anònim davant la malaltia i posteriorment mort a causa de la sida Des de la dècada dels anys noranta ha emprès l’ampli projecte de realitzar la biografia de Miquel Martí i Pol, de la qual ha publicat dos volums Miquel Martí i Pol…
Usuard
Història
Cristianisme
Monjo i biògraf.
Benedictí de Saint Germain-des-Prés, és autor d’un martirologi redactat entre 863-869, per encàrrec de Carles el Calb, que depèn del Martyrologium Hieronymianum i dels de Beda, Florus de Lió i, sobretot, Adó de Viena i que serví de base al Martyrologium Romanum Protegit per 'Abd al-Uwar , viatjà a Còrdova 858 per endur-se'n els cossos dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia tal com narra Aimoí De pas per Barcelona, tractà amb el comte Unifred, amb Sunifred i amb el bisbe Ataülf
Ricard Simó i Bach
Historiografia
Historiador i biògraf.
D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt
Josep Maria Galdácano i Melià
Literatura catalana
Biògraf i assagista.
Ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M de Barcelona, i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí de professor de Sagrada Escriptura a Sarrià entre el 1915 i el 1927, llevat del període 1919-21, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista “Cata-lunya Franciscana” i collaborà en la FundacióBíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’Església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil publicà a Itàlia diversos llibres de propaganda antirepublicana
Joan Torrent i Fàbregas
Història
Literatura catalana
Erudit i biògraf.
Vida i obra De família de comerciants catalans, residí des de molt petit a Catalunya Cursà comerç i comptabilitat amb la intenció de tornar a Cuba per seguir el negoci familiar Després optà per la carrera eclesiàstica i estudià al seminari de Girona, durant set o vuit anys El primer text que escriví fou una obra de teatre sobre Colom i el descobriment d’Amèrica El seu estudi se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l’epistolari en collaboració amb JM de Casacuberta 1966-93 De la seva bibliografia destaca també Julio Verne o la pasión científico-geográfica del…
,
Giles Lytton Strachey
Literatura anglesa
Biògraf i crític anglès.
Més que limitar-se al relat d’una sèrie de fets, intenta de crear una obra d’art, revolucionant així la biografia clàssica, amb una actitud quasi “irreverent” envers el passat i sobretot envers les biografies victorianes De la seva producció es destaquen Eminent Victorians 1918 i Queen Victoria 1921
Sebastià Juan i Arbó
Sebastià Juan i Arbó
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Novel·lista, biògraf i periodista.
Fill de pares pagesos, que es traslladaren a Amposta quan ell tenia vuit anys, hi treballà com a meritori fins el 1927, que partí cap a Barcelona amb els manuscrits de les novelles L’inútil combat i Terres de l’Ebre La primera fou publicada el 1931, i constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novella que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació de novella existencialista L’any següent aparegué Terres de l’Ebre , història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que…
,
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filosofia
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…
, ,
al-Wāqidī
Historiografia
Historiador àrab, un dels més antics del món musulmà.
És notable la seva tasca com a biògraf del Profeta i dels seus primers companys És autor també d’una relació de les primeres campanyes d’expansió de l’islam Kitāb al-ma×gāzī
Llucià Gallissà i Costa
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i biògraf.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina