Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Bodhidharma
Religions orientals
Monjo indi adepte del budisme mahāyāna.
Príncep de Sri Lanka, cap a l’any 500 arribà a la Xina com a missioner budista Cap als anys 520-525 desembarcà a Nanquín, a la cort de l’emperador Wudi, de la dinastia Liang Insatisfet de l’acolliment, partí més tard al nord de la Xina, als dominis de la dinastia Wei, i s’installà al monestir Shaolinsi província de Henan La seva historicitat ha estat discutida, però és venerat com a introductor de l’escola budista de meditació dhyāna a la Xina i fundador del budisme Chan en japonès Zen És el primer de la sèrie de patriarques Chan, representat en l’art com una personalitat de…
el Buda
Resurrecció de Buda
© Corel Professional Photos
Religions orientals
Nom amb què normalment és conegut per antonomàsia Siddhārta Gautama, fundador del budisme.
Bé que la seva historicitat és ben documentada, les dades biogràfiques provenen de fonts fragmentades i de documents alguns segles posteriors a la data dels esdeveniments, i la història es barreja sovint amb la llegenda Originari del clan dels Shākya, família principesca establerta al Nepal, nasqué el 560 aC, segons els càlculs occidentals el 623 aC segons la tradició de Ceilan Era fill de Shuddhodana, rajà o príncep del seu clan Al seu naixement adornat d’històries llegendàries l’infant presentà senyals que seria un gran mestre i que seguiria els signes que li serien donats El pare procurà…
Buddhaghosa
Literatura
Escriptor budista.
Nascut a l’Índia, de família de bramans, es convertí al budisme i es traslladà a Ceilan, al monestir d’Anurādhapūraya, on escriví en pali el Vishuddhimagga ‘Via de la santedat’, introducció al conjunt de doctrines del budisme hīnayāna de tradició singalesa, i sis comentaris a sis parts del cànon pali
Kanishka
Història
Rei indoscita de l’Índia.
Membre de la dinastia Kušān, regnà a Gandhāra i més tard conquerí l’Índia septentrional Protegí el budisme i afavorí els contactes culturals amb l’Occident
Shomū-tennō
Història
Emperador del Japó (724-749).
Durant el seu regnat, que s’inclou en l’edat d’or del budisme japonès, les doctrines budistes feren avenços importants Les arts també tingueren una gran florida en el que fou conegut com a període Nara
Li Shimin
Història
Emperador de la Xina (626-649).
Considerat fundador de la dinastia Tang , frenà les temptatives d’expansió turca i restablí el protectorat xinès sobre els regnes de l’alta Àsia Fou administrador i protector de les lletres i del budisme i reformà el codi xinès
Zhu Xi
Filosofia
Filòsof xinès, anomenat a vegades Zhuzi (‘mestre Zhu’).
Editor i comentarista dels clàssics agrupà els anomenats Quatre llibres i gran sistematitzador, és la figura principal del neoconfucianisme Pertany a l’escola del li o racionalista Després d’estudiar el taoisme i el budisme, fou deixeble de Li Tong, que el n'apartà i l’inicià en la metafísica confuciana dels germans Cheng Hao i Cheng Yi Així atacà el budisme pel fet de declarar el món buit i illusori, desconèixer el li i minar la vida social amb l’individualisme Admet una realitat suprema, el taiji , present també en totes les coses com a li , “vena”, forma o llei de llur natura Tot és…
Shotoku Taishi
Història
Príncep japonès, regent de l’imperi (600-621) durant el regnat de l’emperadriu Suiko.
Introduí el budisme al Japó, promulgà un codi de lleis 604 d’influència xinesa i contribuí al desenvolupament de la civilització japonesa L’any 620 publicà dues obres històriques, el Termo-ki i el Koku-ki , d’un gran interès
Yamanoue Okura
Literatura
Poeta japonès.
La seva poesia, de tipus didàctic i moralista, és d’inspiració confuciana, sense excloure, però, elements del budisme En altres poemes canta la vida familiar i l’amor filial, i té planys per la mort d’un fill seu, per la fragilitat de la vida humana i les seves misèries
Karl Gjellerup
Teatre
Novel·lista i dramaturg danès.
Fill d’un teòleg, deixà el cristianisme Més endavant, trobà en el budisme el seu món poètic i espiritual Premi Nobel el 1917, la seva obra és d’inspiració idealista Germanernes Laerling ‘Deixeble dels germànics’, 1882, Brynhild 1884, Møllen ‘El molí’, 1896 i Den Fuldendtes Hustru ‘La muller de l’home perfecte’, 1907