Resultats de la cerca

La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de MCourtois, El…

Formà part del consell de redacció de la revista Cairell Com a poeta publicà Espenta 1979 Professionalment dedicat al periodisme, ha realitzat una tasca de reflexió sobre la societat valenciana que es reflecteix en títols com Vicent Ventura converses amb un ciutadà 1993 i en els assaigs Un país possible Identitat valenciana i modernització 1989 i Els temps moderns societat valenciana i cultura de masses al segle XX 2002 Com a narrador i novellista ha publicat No diguis adéu 1989, Hores buides 1990 i Les llunes de Russafa 2005, premi Joanot Martorell, on mostra, en parallel, la…

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…

Estudià ciències polítiques Collaborador en nombrosos mitjans de comunicació El 9 Nou, Avui, La Marxa, El Temps, Presència, Descobrir Catalunya , entre d’altres La seva obra, centrada en la narrativa de ficció, projecta una visió del món molt personal, bé que conté referències a temes contemporanis, com la desaparició del món rural tradicional o les ideologies polítiques Començà a publicar l’any 2001 amb el volum de narracions La flor blanca de l’estramoni i la narració juvenil Operació gàbies buides amb Jordi Martí Feixas Aquest any guanyà també el premi Recull-Rafael Cornellà…

Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisme Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novella que seguia l’estela dels Bildungsroman , Traïdors i covards 1987, centrada en el món de la postguerra, a Lleida Després, la seva trajectòria com a novellista ha continuat amb La resta del món 2000, Projecte de felicitat 2002,  L’edat de les paraules 2004, premi Ciutat de Palma de novella 2003 i Després de la tempesta 2023, i les novelles negres Puta pasta 2015, premi Crims de Tinta 2015,  Tan tuyo como tu…

Dedicat professionalment a la publicitat, fou també crític cinematogràfic a Destino i Dirigido por i cofundador dels cineclubs Arts i Mirador L’any 1995 fundà la productora Eddie Saeta, que ha esdevingut central en el cinema d’autor a Catalunya i ha contribuït a la projecció de nous directors Entre d’altres, ha produït Things I Never Told You 1996, d’I Coixet Fuente Álamo La caricia del tiempo 2001 i Bolboreta, Mariposa, Papallona  2007, de P García Les mans buides 2003, de M Recha Ar meno un quejío 2005, de F de France Honor de Cavalleria 2006 i El cant dels ocells 2008 d’A…

Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…

Als disset anys deixà els estudis per guanyar-se la vida Després de cinc anys a l’exèrcit, ingressà en un seminari catòlic on treballà amb invidents El 1990 decidí dedicar-se a la pintura i anà a París, on descobrí el cinema Dos anys més tard començà a escriure guions, i el 1996 rodà el seu primer film,  Ag-o  ‘Cocodril’ Seguiren  Yasaeng dongmul bohoguyeog  ‘Animals salvatges’, 1997, rodat a França  Paran daemun  ‘La fonda del gabial’, 1998  Real Fiction  2000  Seom  ‘L’illa’, 2000, pel qual rebé diversos premis i es donà a conèixer internacionalment  Suchwiin bulmyeong  ‘Adreça desconeguda…

Vida Actriu de cinema, teatre i televisió, inicià la seva carrera en cintes eròtiques d’Ignasi F Iquino Los violadores del amanecer , 1977, Enrique Guevara Una loca extravagancia sexy , 1977 i Jaime Jesús Balcázar Inés de Villalonga, 1870 , 1979 Protagonitzà Alícia a l’Espanya de les Meravelles 1977-78, Jordi Feliu en català el 1984 i interpretà papers rellevants en els llargs Sus años dorados 1980, Emilio Martínez-Lázaro Berlín Blues 1987-88, Ricardo Franco i  Hay que zurrar a los pobres 1991, Santiago San Miguel També ha actuat en les sèries o pellícules  Animales de compañía 2008,  REC…

Vida S’inicià en el cinema de manera autodidacta Realitzà, des del 1984, catorze curts en súper-8 mm El 1988 dirigí El darrer instant , el seu primer curt en 35 mm, i l’any següent aconseguí una beca de la Generalitat de Catalunya que li permeté continuar el seu aprenentatge a París amb el cineasta Marcel Hanoun, figura per excellència del cinema independent A vint-i-un anys realitzà el primer llargmetratge, El cielo sube 1991-92, basat en l’obra Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, que fou seleccionat a més de quaranta festivals d’àmbit espanyol i internacional com Locarno i Venècia i…