Resultats de la cerca

Membre del Club Patrícia de Lleida, debutà en competicions estatals el 1992 En categoria sènior, aconseguí la medalla de bronze en la prova de cèrcol del Campionat d’Espanya 1999 Fou campiona d’Espanya per equips i segona en la classificació general d’aquesta competició 2000, en què guanyà la medalla d’or en corda i la medalla de bronze en cèrcol i maces Entre el 1999 i el 2001 també formà part de la selecció catalana El 2002 debutà amb la selecció estatal, i fou sisena tant al Campionat d’Europa 2003, 2006 com al Campionat del Món 2003, 2005 Participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 A la…

Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, en els Campionats d’Espanya del 1988 fou or en les categories de corda i cèrcol, i plata en la de pilota Fou subcampiona en els Jocs Iberoamericans del 1989 en la classificació general Fou seleccionada per a participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, però una lesió li impedí competir-hi

Resident a Barcelona des dels nou anys, s’inicià en gimnàstica artística En el Campionat d’Espanya absolut del 1975 fou subcampiona i aconseguí la medalla d’or en maces i en cinta, en el del 1976 aconseguí el tercer lloc en la general i guanyà l’or en cèrcol, la plata en cinta i corda i el bronze en pilota El 1977 guanyà el Campionat de Catalunya D’altra banda, participà al Campionat del Món 1975, 1977 Posteriorment fou entrenadora

Convidat per Jurij Ljubimov, s’installà al teatre Taganka, a Moscou, el 1981, on creà El cèrcol , sobre texts de Viktor Stlavkin La seva versió de Sis personatges en busca d’autor , de Pirandello, realitzada amb l’Escola d’Art Dramàtic de Moscou —representada també a Barcelona—, fou qualificada de sublim per AVitez, com també Les lamentacions de Jeremies premi Màscara d’Or 1997, amb música de Vladimir Martinov i amb la collaboració del conjunt vocal de música religiosa russa Sirine

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Estudià dret a la Universitat de Kíev i música amb professors particulars abans d’entrar al conservatori, on el 1913 fou alumne de composició de R Glière Diplomat el 1919, impartí classes al mateix conservatori, i el 1935 en fou nomenat professor de composició i orquestració Ensenyà també al Conservatori de Moscou durant dues etapes 1935-38 i 1941-44 Dirigí la Filharmònica Ucraïnesa Entre els seus alumnes cal esmentar KA Karajev i V Silvestrov Tot i la influència d’A Skr’abin al començament de la seva carrera, com es fa palès en la Simfonia núm 1 1918, en el Trio amb piano núm 1 1922 ja es…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…