Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde dominicà al convent de Sant Onofre, prop de València Enviat a Alemanya per a contrarestar els calvinistes, fou regent d’estudis a Colònia i professor de teologia a la Universitat de Colònia El 1611 es féu remarcar per la seva dissertació sobre l’autoritat del papa i del concili en un capítol general de l’orde, a París Fou nomenat pel papa inquisidor general a les arxidiòcesis de Magúncia, Trèveris i Colònia 1618 Fou un gran auxiliar dels bisbes i prínceps electors en les lluites amb els protestants per això, en envair Gustau Adolf de Suècia les províncies de l’…

Del 1614 fins a la mort fou professor de teologia a Helmstedt, on elaborà el sistema del sincretisme per a reconciliar luterans, calvinistes i catòlics

Segurament fou un calvinista refugiat Compongué alguns arranjaments de salms a cinc veus Són escrits que utilitzen com a cantus firmus melodies pròpies dels calvinistes de Ginebra També escriví diverses cançons franceses Algunes de les seves obres foren recollides i editades en una antologia l’any 1597

Fou catedràtic d’hebreu des del 1613 i de teologia 1633 a Saumur Descobrí que els signes vocàlics del text hebreu de la Bíblia havien estat inserits pels masoretes i que l’escriptura quadrada hebraica era d’origen arameu La seva Critica sacra trobà una forta oposició en els medis calvinistes, partidaris de la intangibilitat del text hebreu fou publicada a París 1650 pel seu fill Jean, convertit al catolicisme

Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’…

Educat en el protestantisme més auster, estudià grec i teologia Gaudí del favor de Joana D’Albret i d’Enric IV El 1593 es convertí al catolicisme, per la qual cosa perdé el favor del rei Reduït a la misèria, es lliurà a un fervorós apostolat en defensa del catolicisme i en contra de les teories calvinistes Traduí Homer, l' Organon aristotèlic, Hesíode, etc També escriví unes Méditations sur les Psaumes 1588 i la Déclaration , on justifica la seva conversió Excellí, però, en el conreu de la poesia sonets, algunes estances i cançons i dos poemes religiosos en els quals manifesta,…

Fou kantor en una institució educativa luterana a Goldberg, i manifestà una gran fidelitat als ideals de la Reforma Posteriorment ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort del duc Enric V de Liegnitz, i l’any 1579 era mestre de capella de l’elector del Palatinat Lluís VI a Heidelberg Abandonà aquesta cort i retornà a Silèsia quan el successor de Lluís VI imposà les doctrines calvinistes al Palatinat Una mica més tard es desplaçà a Praga, on visqué durant uns quants anys L’any 1592 era kantor a l’església de Sant Enric de la capital txeca Les darreres dades de la seva vida…

Estudià a Rotterdam, Leiden, Coïmbra, Pàdua i Roma Tornà a Holanda i fou ordenat de pastor Començà a apartar-se de la doctrina calvinista estudiant l’epístola als Romans, i entaulà polèmiques que li valgueren d’ésser titllat de pelagià i socinià Les seves doctrines, sistematitzades en la Reexposició 1610, contenen, entre d’altres, l’afirmació de la compatibilitat entre la sobirania de Déu i la llibertat de l’home i l’afirmació que Jesucrist morí per a tots els homes i no pas només per als elegits La tensió dels arminians amb l’església oficial prengué un caire polític quan foren…

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…

Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…