Resultats de la cerca

Començà els estudis musicals a Roma vers el 1750, i set anys més tard entrà com a sopranista a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat Durant la temporada 1764-65 debutà a Roma en l’òpera Il finto astrologo , de N Piccinni, i el 1766 tingué el seu primer paper de protagonista, a Venècia, en el Sesostri de PA Guglielmi Aquest mateix any es traslladà a Munic, al servei de l’elector Maximilià III, per al qual treballà fins el 1772 Amb el temps s’afermà com un dels millors castrats de l’època Durant la seva estada a Munic compongué les primeres òperes Piramo i Tisbe 1769 i L’eroe cinese…

Començà la seva activitat musical a Itàlia com a compositor d’obres teatrals, i després seguí el seu germà Venanzio a Munic, on Matteo presentà les òperes Il cam cinese i Le finte gemelle , totes dues el 1772 Posteriorment anà a Venècia, on estrenà les opéras-comiques Li due amanti in inganno 1775 i L’opera nuova 1781 Quatre anys més tard presentà dos oratoris, en un moment en el qual sembla -segons la documentació conservada- que ocupava el càrrec de mestre de capella a l’Hospital dels Incurables Poc temps després es traslladà a Dublín, on acabà la seva carrera exercint com a mestre de cant…

L’any 1917 començà a escriure poesies, que publicà el 1922 amb el títol d' Il re pensieroso L’any 1927 estrenà les primeres obres teatrals La padrona i La donna sullo scudo L’any 1928 publicà Caino, llibre de relats, i el 1929 estrenà La casa sull’acqua Influït pel moviment crepuscular, intentà de crear un moviment antiformalista que defensava el contingut contra la forma i que pretenia d’aconseguir una nova humanització de l’art Plantejà una manera d’entendre la vida que l’apropà a l’existencialisme, del qual algun cop ha estat considerat precursor Amb Frana allo scalo Nord 1936, començà el…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1758 Exiliat per Carles III, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona Fou membre de l’acadèmia de Màntua Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa Camerino, 1791, Vera idraulica teoria Cremona, 1817 El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural

Noble toscà d’origen franc casat amb Marozia, filla de l’aristòcrata Teofilacte Fou un dels senyors feudals més importants del seu temps Reuní a les seves mans el ducat de Spoleto i el marquesat de Camerino L’any 915 vencé els sarraïns al Garigliano En oposar-se al papa Joan X caigué assassinat pels romans

Príncep i senador de Roma, fill d’Alberic i de Marozia i germà del papa Joan XI Obligà Hug de Provença tercer marit de la seva mare a refugiar-se al castell de Sant'Angelo Durant vint-i-tres anys 932-954 governà Roma i els Estats Pontificis L’any 951 s’oposà a la coronació d’Otó I com a emperador Morí el 954, després d’aconseguir dels romans la promesa de l’elecció del seu fill Octavià futur Joan XII com a papa

Fou professor de filosofia a la Universitat de Camerino Marques Emigrà a França a l’adveniment de Benito Mussolini En començar a la Península Ibérica la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso que lluità a favor dels republicans, i fundà a Barcelona el setmanari anarcosindicalista italià “Guerra di Classe” 1936 Fou assassinat a Barcelona durant els Fets de Maig del 1937 És autor d’algunes obres polítiques, com Mussolini alla conquista delle Baleari 1937

Fill d’Alexandre VI, tot i que hi ha dues butlles datades el mateix dia 1 de setembre de 1501 en les quals el legitimava successivament i contradictòriament com a fill de Cèsar Borja i com a fill seu per un breu de Pau III hom sap que ho era d’Alexandre VI Quant a la mare, hom ha cregut que era la mateixa Lucrècia Borja Estigué al servei de l’emperador Carles V En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d’Aragó

Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb…