Resultats de la cerca

Com a príncep d’Astúries intervingué en la guerra civil a favor o bé dels infants d’Aragó o bé del seu pare la seva participació en la batalla d’Olmedo 1445 fou decisiva, com també en la confabulació que donà lloc a l’execució del conestable Álvaro de Luna Fou dominat pel seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, figura clau per a comprendre certes actituds i decisions del rei, de l’oligarquia nobiliària i de la política castellana durant més de trenta anys Entre el 1454 i el 1464 es destacaren diverses projeccions de gran abast, les quals, però, restaren sense efecte per la manca d’…

Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, a qui és falsament atribuïda la novella allegòrica  Espill de la vida religiosa , també coneguda amb el títol de  Desitjós , pel nom del seu protagonista —Desitjós— Hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana Segons Torres i Amat, es conservaven dos toms de temàtica espiritual d'aquest autor al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui no localitzats Bibliografia Valsalobre, P “De l’Spill de la vida religiosa al Desitjós Notes a una novella allegòrica del segle XVI” Caplletra , 31, 2001, p 11-23

Escriví La segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Abundós en aventures fantàstiques, al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles, precedent…

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València / Barcelona, Institut…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent 1984, que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca 1997 Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou 1995 i l’assaig L’optimista 1997 En collaboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb 1999 A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han caracteritzat per la seva…

No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis valencians fins…

És doctor en filologia hispànica i catedràtic de filologia catalana literatura medieval de la Universitat d’Alacant, on, des del 1976, es dedica a la tasca docent i investigadora Ha publicat l’edició i traducció castellana de les Epístolas latinas d’Alfonso de Palencia 1982, l’edició i traducció valenciana de la Carta de poblament de Benidorm 1987 —totes dues en collaboració— i l’edició del repertori de literatura popular, De la Marina i muntanya d’Adolf Salvà 1988 És autor també de la Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval 1995 i 1997 i el 1996 publicà, junt amb altres…

Vida i obra Era fill de Jaume Marc , germà de Jaume i pare d’ Ausiàs Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera 1367, juntament amb els fills d’Alfons el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners Se’n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats Lo mal d’amor , ficció a l’estil dels lletovaris i dintre el concepte de…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia romànica 1979 Catedràtica de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat directora dels departaments de Filologia Hispànica i de Filologia Catalana, ha fet aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars del català Ha publicat Gramàtica del discurs 1981, a partir de la seva tesi doctoral i nombrosos treballs com a articles de revista…

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…