Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
Thomas Samuel Kuhn
Filosofia
Filòsof de la ciència nord-americà.
Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’…
Joan Vernet i Ginés
Historiografia catalana
Arabista i historiador de la ciència.
Vida i obra Ha centrat els seus estudis en el món àrab andalusí, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, ha estudiat altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també ha portat a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià filologia semítica a la Universitat de Barcelona, però, a causa de la…
Manuel García Doncel
Historiografia catalana
Físic i historiador de la ciència.
Catedràtic de física teòrica i fundador del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències CEHIC, de la Universitat Autònoma de Barcelona És considerat un dels principals promotors i impulsors de l’ensenyament i la recerca sobre història de la ciència a les universitats catalanes Professor a la UAB des del curs 1970-71, es dedicà a la història de la ciència des de l’any 1980 Fou el promotor del 1st International Meeting on the History of Scientific Ideas, celebrat a Sant Feliu de Guíxols l’any 1983 amb el títol Symmetries in Physics 1600-1980, que comptà amb la…
José María López Piñero
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i de la ciència.
Vida i obra L’any 1957 es llicencià en medicina a la Universitat de València, on es doctorà amb premi extraordinari el 1960 Ha desenvolupat tota la seva carrera en aquesta universitat, primer com a professor encarregat de curs i professor adjunt, i des del 1969 fins a la seva jubilació, el 1998, com a catedràtic d’història de la medicina, primer, i d’història de la ciència a partir de la LRU Inicià la seva formació com a especialista en història de la medicina a l’Institut d’Història de la Medicina de Munic, per suggeriment del seu mestre Pedro Laín y Entralgo El mateix Laín li proposà com a…
George Alfred Leon Sarton
Matemàtiques
Matemàtic i historiador de la ciència flamenc.
El 1911 es doctorà en matemàtica per la Universitat de Gant i aviat inicià els seus treballs en el camp de la història de la ciència El 1912 fundà la revista Isis , la primera publicació rigorosa d’aquesta temàtica, que dirigí durant més de quaranta anys, i el 1956 Osiris , on introduí els temes de filosofia de la ciència Arran de la invasió de Bèlgica pels alemanys 1914, anà a Anglaterra i als EUA, on obtingué la ciutadania nord-americana el 1922 Collaborador de la Carnegie Institution 1918-48 i professor de la Universitat de Harvard 1940-51, publicà un gran nombre…
Thomas F. Glick
Historiografia catalana
Historiador de la ciència i la tecnologia nord-americà.
Llicenciat en història i ciència per la Universitat de Harvard 1960, i màster en àrab per la Universitat de Columbia 1963, el 1968 es doctorà en història a la Universitat de Harvard Aplicà als estudis d’història de la ciència i de la tècnica el mètode comparatiu desenvolupat per l’antropologia cultural nord-americana d’inspiració funcionalista L’eix conductor de les seves recerques ha estat sempre la difusió diferencial dels coneixements científics i tecnològics, i la seva relació amb el canvi social i cultural Tres temes han centrat el seu treball la difusió de les…
Imre Lakatos
Filosofia
Filòsof de la ciència hongarès.
La seva tesi doctoral, publicada en quatre articles en 1963-64 sota el títol Proofs and Refutations reeditats en forma de llibre el 1976, marca l’inici d’una metodologia d’anàlisi de la història de la ciència que, bé que originalment pretenia l’aplicació de les idees popperianes a la història de la matemàtica, revela un dinamisme intern de l’acte de la creació científica ben diferent de la recerca lineal de la no-contradicció lògica Aquesta metodologia, que aprofundeix en el seu article History of Science and its Rational Reconstructions 1972 l’assimila a altres autors…
Máximos Planudes
Història
Lingüística i sociolingüística
Erudit, filòleg i home de ciència bizantí.
Ambaixador a Venècia 1296, fou també monjo, ensenyà ciències profanes als laics i transmeté a Constantinoble la tradició científica de l’imperi de Nicea Autor d’una Aritmètica segons els indis , sota la influència de l’escola de Bagdad, introduí diferents mètodes de càlcul en la ciència bizantina Traduí al grec nombrosos autors llatins i, en l’estudi dels texts, tingué una gran activitat conjectural És autor d’un recull d’epigrames grecs anomenats pels filòlegs Antologia Planudea
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Historiografia catalana
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb un estudi sobre poesia popular hispanomusulmana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid de fet, havia guanyat abans la càtedra a Barcelona, però el govern anullà l’oposició El…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, on també exercí…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina