Resultats de la cerca

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial…

Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Feu traduccions al castellà —editades quasi totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Flavi Josep, Alciato, Rouille, Vives i Erasme, i també del catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou hostil a les doctrines luteranes Tornat a València 1563, es graduà en teologia i en fou examinador a la universitat Deixà inèdita una autobiografia en castellà interessant pels detalls sobre la vida cultural de València, París, Lovaina i Roma…

El 1961 publicà el Diccionari castellà-català, català-castellà , i alguns anys més tard, el seu Diccionari de la llengua catalana 1975 Dedicat a la investigació en el camp de la ceràmica, fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa 1980 La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Albertí fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels…

Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines luteranes…

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868, com a diputat a corts i cap del Partit Republicà Progressista a Mallorca S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva consagració arribà amb drames romàntics en castellà, centrats en la història de Mallorca o de la Corona d’Aragó, a partir de l’estrena a Madrid, el 1859, de La campana de la Almudaina de primer titulada Corona de espinas , editada el mateix any i en anys successius Tingué arreu un èxit espectacular i Frederic Soler la parodià a L’esquella…

Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la…

Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera sarsuela romàntica…

Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la…

S’inicià musicalment amb el seu pare, un conegut oboista, i a set anys oferí un recital de violí Estudià composiciò amb Giordani, i a quinze anys ja fou contractat com a concertino de l’orquestra dublinesa del teatre Crow Street, per al qual compongué diverses obertures i altres peces Després d’obrir una botiga de música, començà la carrera de cantant de forma inusual durant un concert s’atreví a interpretar part de l’òpera, The siege of Belgrade de Stephen Storace, i obtingué una acollida espectacular Deixà Dublín i el 1813 feu la seva primera aparició a Londres com a solista, a l’English…