Resultats de la cerca

Calvinista Bossuet, amb qui polemitzà, el convertí al catolicisme el 1682 Escriví comèdies, comparades a les de Molière, primer en collaboració — Le concert ridicule 1689, Le grondeur 1691, Le muet 1693, etc— i després sol — L’important de cour 1694, etc—

Professor de llengües romàniques a Holanda 1927-28, Hongria 1929-35 i més tard a Pàdua De les seves obres es destaquen Grammatica della lingua rumena 1923, Osservazioni sulla diffusione delle parole marinaresche italiane nelle lingue balcaniche 1942, Le origini delle lingue neolatine 1948, excellent manual de lingüística romànica, Introduzione alla glottologia 1949, articles sobre llengua albanesa, estudis sobre gramàtiques comparades, etc

Féu importants aportacions en fisiologia i anatomia, que posaren les bases científiques de l’antropologia física, ciència de la qual pot ésser considerat un dels fundadors A partir dels seus estudis craniomètrics establí una divisió de l’espècie humana en cinc varietats caucàsics o blancs, mongòlics o grocs, malais o bruns, etiòpics o negres i americans o roigs El seu Handbuch der vergleichende Anatomie und Physiologie ‘Manual d’anatomia i fisiologia comparades’, 1804 tingué una gran difusió

Primer gran representant del mètode lingüístic comparatista comparatisme Sota l’influx del Romanticisme i en pla d’historiador, estudià l’antic noruec islandès, del qual escriví la primera gramàtica moderna El seu estudi de l’origen de l’antic noruec, Undersogelse om det gamle nordiske eller islandske sprogs oprindelse tesi doctoral publicada el 1818, és una gramàtica comparada indoeuropea en sentit modern, escrita abans que Rask conegués el sànscrit, que posà les bases de la fonètica i la morfologia comparades amb un mètode estricte

Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València 1875-1919, de la facultat de medicina de la qual fou degà 1896-1919 Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà Rigorós evolucionista, tingué una gran influència i féu de València el centre peninsular de difusió de l’evolucionisme el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’…

Després d’una estada al taller de L Ghiberti, el 1427 és documentat a Venècia, on treballà a San Marco com a mosaïcista De retorn a Florència, pintà al fresc el monument a Giovanni Acuto 1436, Santa Maria dei Fiori, on donà forma a la seva teoria de la perspectiva els volums i el color són utilitzats al servei de la composició d’un espai figurat, teòric, i no pas al de la representació de la realitat És per això que les seves obres, entre altres les Escenes de la Vida Monàstica 1439-40, San Miniato al Monte, Florència, Sant Jordi i el Drac 1440, National Gallery, Londres, la Creació , el…

Vida i obra Era notari de professió i coneixedor dels clàssics La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486 Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències a personatges mitològics i de l’antiguitat clàssica…

Fou el representant més important de l' opéra comique , gènere al qual està dedicada pràcticament tota la seva obra Des de jove mostrà un talent especial per a la música Estudià piano amb IA Ladurner i començà a compondre obres per a aquest instrument i alguna peça de música de cambra El 1802 anà a Londres per estudiar comerç, però aviat retornà a París per dedicar-se exclusivament a la música La seva primera comédie melée d’ariette , en un acte, titulada L’erreur d’un moment 1805, cridà l’atenció de L Cherubini, que el prengué com a alumne Les primeres òperes no van ser del gust del públic i…

De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’ El Telégrafo  i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872 i conegué Josep Antoni Buxeres , qui el dirigí cap a la investigació històrica dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’estudi de les institucions catalanes medievals, amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes En collaboració amb Josep Pella i…