Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Joan Coma i Cros
Joan Coma i Cros
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant.
Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats installà una filatura a Rosselló Segrià i una fàbrica de teixits a Salt Gironès, per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu El 1936 es refugià a París, on morí L’empresa perdura en la mateixa família sota el nom de Successora de J…
José Lázaro Galdiano
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista, marxant i col·leccionista d’art.
Estudià dret a Barcelona, on collaborà a La Vanguardia Posteriorment s’establí a Madrid i començà a intervenir en negocis de compravenda d’obres d’art, gràcies als quals féu una gran fortuna Fundà les revistes La España Moderna , Revista Internacional i La Nueva Ciencia Jurídica Arran de la proclamació de la Segona República se n'anà a París i, després, a Nova York Retornà a Madrid a la postguerra i reuní totes les obres d’art que s’havia anat reservant per a ell a la seva casa de Parque Florido, on actualment formen el Museo Lázaro Galdiano inaugurat el 1951 S'hi troben…
Romà Solà i Mestres
Cinematografia
Distribuïdor.
El 1912 fou gerent del departament de lloguer de films de l’Hispano Films, el mateix càrrec que ocupà el 1917 a l’Studio Films, firma creada el 1915 pel seu germà Joan i Alfred Fontanals Més endavant, fou cap de distribució del material de la Metro Goldwyn Corporation 1924-26 i director comercial d’Exclusivas Diana 1927-30 El 1931 el nomenaren gerent a Catalunya de l’Hispano American Films, filial espanyola de la Universal Pictures nord-americana Quan l’empresa bilbaïna Meyler Films obrí sucursal a Barcelona, fou elegit per a representar-la a Catalunya, Aragó i Illes Balears…
Pere Sacoma
Arquitectura
Arquitecte.
Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia…
Antoni Borrell i Soler
Dret
Advocat i jurista.
Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió S'orientà, primerament, cap a les matèries penals El delito de infanticidio , 1894, tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis Universitaris…
José Manuel Lara Hernández
Economia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Empresari editorial.
Fill d’un metge, a disset anys anà a Madrid i treballà en feines diverses En esclatar la Guerra Civil Espanyola s’allistà a l’exèrcit franquista i entrà a Barcelona amb la Legió Installat en aquesta ciutat, es casà amb Maria Teresa Bosch i Carbonell, que tingué una gran influència en la seva trajectòria empresarial, iniciada com a impulsor d’acadèmies per a preparar oposicions Posteriorment es dedicà a la compravenda de llibres i el 1944 adquirí l’editorial Tartessos, embrió d’ Editorial Planeta Fundada el 1949, a l’inici publicà preferentment obres d’autors espanyols, i rebé un gran impuls…
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Director, periodista i comerciant cinematogràfic.
Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per…
Josep Maria Blay i Castillo
Cinematografia
Productor, distribuïdor i directiu.
Vida Fou director gerent d’Exclusivas Febrer y Blay Barcelona 1930, dedicada a la compravenda, lloguer i distribució de films de Filmófono de Madrid, Bavaria Film de Múnic, AAFA de Berlín, el noticiari francès Pathé Journal i les populars sèries de curts de dibuixos nord-americans També representà els aparells sonors de la Nacional Sono Films Installada a la rambla de Catalunya des del 1932, el 1935 l’empresa es convertí en Ediciones y Distribuciones Cinematográficas EDICI i el 1938 s’associà amb Ramon Balet i Raurich per fundar la productora Balet y Blay Producción y Distribución de…
Raúl Castro Ruz

Raúl Castro
Política
Polític cubà, germà de Fidel Castro.
Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…
Joan March i Ordinas
Economia
Financer.
Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala Des de molt jove despuntà en el món dels negocis Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa comprà una gran extensió de terres, i després les parcellà i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40000 escriptures, i tot seguit en el negoci del tabac a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc…