Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…

Combaté els genovesos, gelosos dels privilegis concedits als venecians Fou assassinat en la revolta del seu fill Joan

Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar

Fill petit de Jaume I i de Violant d’Hongria, li foren concedits, infant encara, els càrrecs d’ardiaca de Belchite, d’abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida 1254 Ateses les bones relacions de Jaume I amb el seu gendre Alfons X, casat amb Violant d’Aragó el 1266, li fou atorgat l’arquebisbat de Toledo En prendre possessió d’aquest càrrec el visità Jaume I pel Nadal del 1268 El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa El 1275, amb motiu d’una ofensiva dels àrabs contra Jaén, hi acudí per deturar-la i hi trobà la mort

Membre d’una nissaga de mestres ebenistes d’art, amb un important taller establert a Barcelona dedicat a la construcció d’instruments, en el qual feu l’aprenentatge el lutier Francisco España Josep Messeguer construí violins d’estil afrancesat, sense demostrar una gran professionalitat, alguns d’ells amb els riscles incrustats al fons i al tac del mànec, sistema molt estès entre els constructors francesos A més, feu altres instruments seguint el model napolità, amb un envernissat de poca qualitat Messeguer tingué molts càrrecs d’importància a la junta del gremi de fusters El 22 de febrer de…

Rebé formació musical de l’organista de la capella de l’ambaixada bavaresa a Londres, mentre iniciava la seva activitat com a copista El 1775 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixador de Sardenya i començà a compondre gran quantitat de música en llatí per als oficis de les capelles catòliques de Londres Cal destacar la compilació A Collection of Masses with Accompaniment for the Organ 1792, amb obres per a diferents plantilles solistes i acompanyament d’orgue, a més d’un nombrós catàleg de misses soltes També es distingí com a compositor de catches i glees , fins al punt que les…

Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents aspectes del…

Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei arxiduc Carles III Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglocatalà de Gènova 1705 Posteriorment lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó 1707 i en la defensa final de Barcelona 1713-14, per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços El seu germà, Francesc Puig i Sorribes Vic, Osona s XVII — Berga 1713, també fou signant dels poders per al pacte de Gènova Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1959-64 Els seus dibuixos —que signa Pilarín — es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort  en la qual ha collaborat des dels inicis i ha illustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també la caricatura en publicacions periòdiques El correo catalán , Oriflama , El 9 nou , etc Publicà el seu primer llibre el 1964, i…

A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas y Amapolas…