Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Juan Suárez de Peralta
Història
Cronista mexicà.
Provinent de família de conqueridors el seu pare era cunyat d’Hernán Cortés, fou un dels primers escriptors criolls Escriví Tratado de la caballería de Jineta y Brida 1580, que fou el primer llibre publicat per un americà sobre tema profà, el Libro de albeitería encara inèdit i el notable Tratado del descubrimiento de las Indias 1878
Miguel Díaz de Armendáriz
Història
Colonitzador.
Fou nomenat jutge de residència i visitador de Nova Granada amb la missió d’aplicar les Leyes Nuevas 1544 Des de Cartagena de Indias s’enfrontà amb Quesada i Belalcázar, conqueridors del territori Ajudà Pedro de la Gasca a pacificar el Perú i organitzà una expedició a les muntanyes de l’Espíritu Santo 1549 Encarregat de l’Audiència de Santa Fe 1550, en fou desposseït el mateix any, i tornà a la Península
Lluís Felip Usàbal i Hernández
Pintura
Pintor.
Alumne de l’Escola de Sant Carles, a València, amplià estudis a París, Roma i Munic Residí a diversos països europeus, i se n'anà després als EUA, on destacà com a cartellista cinematogràfic Al Brooklyn Museum de Nova York efectuà 1932 una exposició antològica de la seva obra sobre el tema dels conqueridors Retornat a València, obtingué èxit pels seus paisatges i retrats El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles Al museu de València es conserven les seves pintures Pelotari i Autoretrat Pintor colorista, fou un dibuixant molt destacable
Berenguer de Tarragona
Història
Fill menor de Robert Bordet
(o d’Aguiló
) i d’Agnès, conqueridors de Tarragona.
Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes A Mallorca morí el seu germà Robert 1173 i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces
Pachacutec Inca Yupanqui
Història
Emperador inca.
Primer dels grans conqueridors, amb ell comença el període pròpiament històric d’aquell imperi Sota el seu regnat foren construïts la majoria dels grans monuments de Cusco, les terrasses per al conreu i una bona part de les obres d’irrigació, construcció de canals, ponts, aqüeductes i camins al voltant de la ciutat En el terreny militar, començà per dominar totes les tribus veïnes de Cusco més tard arribà fins a les valls de l’Urubamba i del Vilcapampa al N, i pel S fins al llac Titicaca El seu fill, Topa Inca, sota les seves ordres, des del 1463 fins al 1471, estengué l’imperi…
Ilmari Henrik Reinhold Krohn
Música
Musicòleg i compositor finès.
Es formà al Conservatori de Leipzig 1886-90 i a la Universitat de Hèlsinki, centre aquest darrer on es doctorà el 1900 amb una tesi sobre les cançons populars religioses de Finlàndia Desenvolupà una intensa tasca en el camp de l’etnomusicologia i fou, de fet, un pioner en aquesta disciplina a Finlàndia Feu un important treball d’investigació sobre la música popular a Finlàndia, Suècia i a l’Europa central Malgrat que dedicà la majoria dels seus esforços a aquest camp, compongué, exercí la crítica musical i fou director coral i organista Entre el 1918 i el 1935 fou el primer professor de…
Jaume Rasquí
Història
Conqueridor i governador del Riu de la Plata.
Fill d’un mercader molt ric El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebellió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata —càrrec que ja havia demanat el 1538— i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians —cas insòlit—, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents…
Bartolomé de Las Casas

Fray Bartolomé de las Casas
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos y reglas…
Thomas F. Glick
Historiografia catalana
Historiador de la ciència i la tecnologia nord-americà.
Llicenciat en història i ciència per la Universitat de Harvard 1960, i màster en àrab per la Universitat de Columbia 1963, el 1968 es doctorà en història a la Universitat de Harvard Aplicà als estudis d’història de la ciència i de la tècnica el mètode comparatiu desenvolupat per l’antropologia cultural nord-americana d’inspiració funcionalista L’eix conductor de les seves recerques ha estat sempre la difusió diferencial dels coneixements científics i tecnològics, i la seva relació amb el canvi social i cultural Tres temes han centrat el seu treball la difusió de les tècniques tradicionals de…
Josep-Narcís Roca i Ferreras
Literatura catalana
Historiografia catalana
Medicina
Farmàcia
Metge, farmacèutic, escriptor i pensador polític.
Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…
, ,