Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Dan Brown

Dan Brown
© Dan Courter
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Estudià a l’Escola Phillips d’Exeter i es graduà a la Universitat d’Amherst Exercí un temps com a professor d’anglès fins que decidí lliurar-se exclusivament a escriure El seu interès pels codis desconeguts, els misteris de la història i les societats secretes el dugueren a escriure la seva primera novella, La fortalesa digital 1996, que es convertí ràpidament en un llibre d’èxit Després d' Àngels i dimonis , 2000 El codi da Vinci , 2002, i El gran engany, 2004, s’ha consolidat com l’autor de best-sellers de la contemporaneïtat més llegit i venut arreu del món
Xavier Gual i Vadillo
Literatura catalana
Novel·lista.
Ha publicat la novella d’aventures Els tripulants 2001, que té com a protagonistes dos pirates perduts en el mar La seva narrativa és, però, una crítica de la contemporaneïtat, com mostra el primer llibre de narracions, Delirium tremens 2001, premi Mercè Rodoreda 2000, divuit narracions on predomina el monòleg i on es descriuen diverses formes i situacions de la vida actual Tema que reprèn i accentua a Ketchup 2006, crònica d’un jove desarrelat de l’extraradi barceloní, abocat a la integració o a la revolta Amb la novella Estem en contra 2007, guanyà el premi Pere Quart d’humor i…
Josep-Lluís Roda i Balaguer
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, és professor de valencià de batxillerat i collabora, així mateix, en publicacions periòdiques El gruix de la seva obra són reculls poètics La fi de l’hemicicle 1988, El subratllat és meu 1988, Sobre l’hamada 1989, premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Buirac d’amor 1998, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1999, Elogi de la llibertat 2001, De l’ànima 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia i Nadir 2010, premiat als Jocs Florals de Barcelona És també autor de la novella El temps passarà 1993 i de l’assaig Sobreviure a la …
,
Giorgio Agamben
Filosofia
Filòsof italià.
Després d’haver completat la seva formació jurídica a la Universitat de Roma, l’assistència als seminaris de Martin Heidegger a Le Thor 1966, 1968 i també la lectura de Walter Benjamin desvetllaren la seva vocació filosòfica En el seu primer llibre, L’uomo senza contenuto 1970, reflexionà sobre el naixement de l’estètica moderna a partir de la teoria de l’autoanihilació de l’art, mentre que en treballs posteriors — Stanze 1977, Infanzia e storia 1978, Il linguaggio e la morte 1982, Idea della prosa 1985— la principal qüestió abordada fou la del llenguatge i la seva relació amb el…
Jan Patocka
Filosofia
Filòsof txec.
Juntament amb Masaryk, és la figura principal de la filosofia txeca del s XX La difusió de la seva obra fou més aviat pòstuma a causa de les prohibicions dels nazis i després del govern comunista txec Privat d’exercir la docència, en vida només publica la seva tesi doctoral Prirozeny svét jako filosoficky problém ‘El món natural com a problema filosòfic’, 1936 Fou el portaveu del moviment de protesta Carta 77, i morí en un interrogatori policial a propòsit de l’esmentat manifest Hom pot dir que la seva filosofia és una síntesi entre Husserl i Heidegger Proposa una fenomenologia…
Francesc Tàpies i Torres
Música
Compositor, organista i mestre de capella català.
Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum del Seminari El 1929 anà a…
Josep Piqué i Iserte

Josep Piqué i Iserte (1974)
© Josep Branchat i Cavallé - Fundació d’Art Josep Piqué
Arquitectura
Pintura
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador, escultor i pintor.
Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage i…
Emili Giralt i Raventós
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1951, poc després d’haver entrat en contacte amb Jaume Vicens i Vives, de qui esdevingué deixeble, i s’especialitzà en història agrària Inicià la seva tasca investigadora, com a collaborador de Vicens i Vives, en la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI Del 1953 al 1954 feu estades a França i Anglaterra per ampliar-hi estudis El curs 1954-55 fou lector de castellà a Durham, Gran Bretanya En tornar a Catalunya, Vicens i Vives l’encaminà cap a la docència…
Kurt Julian Weill
Música
Compositor alemany naturalitzat nord-americà (1943).
Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…
Miquel Batllori i Munné
Historiografia catalana
Jesuïta i historiador de la cultura i de l’Església.
Vida i obra Fill d’una família de la burgesia barcelonina, el pare, Antoni M Batllori de Orovio, era fabricant tèxtil i llicenciat en filosofia i lletres, i reuní una ben nodrida biblioteca i una important collecció d’art La mare, Paula Munné de Escauriza, era nascuda a l’Havana, motiu pel qual la llengua familiar dels Batllori era el castellà Entre les amistats de la família destaca la de l’historiador i sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas 1872-1936, que fou director espiritual dels pares Acabats els estudis de batxillerat, que realitzà de manera brillant al collegi dels jesuïtes del carrer de…