Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Chandragupta Maurya
Història
Rei de l’Índia (321-296 aC), fundador de la dinastia màuria
.
Assolí el tron en vèncer el rei Mahāpadma Nanda de Magadha i estengué els seus dominis pel nord de l’Índia així inicià el gran imperi que continuaren Bindusāra i Aśoka És citat a les relacions gregues contemporànies que han permès de fixar la cronologia antiga índia com a Sandrocottos Derrotà Seleuc Nicàtor 305 aC, que pretenia de recuperar les conquestes d’Alexandre el Gran, i convingué amb ell un tractat de pau Establí la capital de Pāṭaliputra Segons la tradició, tingué com a ministre Kauṭilya o Chāṇakhya, autor de l' arthaśāstra
Antoni Pascual i Abad
Disseny i arts gràfiques
Edició
Dibuixant, impressor i gravador.
Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a…
Antoine Gardane
Música
Editor i compositor francès.
Membre d’una família italiana d’editors Durant la seva joventut es dedicà a la composició i no inicià la seva carrera com a editor fins el 1538, a Venècia Entre les primeres obres publicades per Gardane hi ha un volum de chansons de C Janequin, però la seva producció consistí bàsicament en misses i motets de compositors francesos, italians, espanyols i dels Països Baixos Com a autor s’inspirà en composicions contemporànies del seu temps, que fins i tot manllevà Escriví sobretot chansons a diverses veus, dues misses i uns quants motets El seu matrimoni l’emparentà amb una rica família de…
Antoni Faidella i Colea
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils , es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants Dotat d’un tòrax potent, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles Creà “la màquina infernal”, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa Joaquima Faidella rebé un…
Alfons Soldevila i Barbosa
Arquitectura
Arquitecte.
Des de l’any 1964 en què inicià la seva tasca professional en collaboració amb Ramon Artigues fins l’any 1970, la seva obra se centra en el camp de l’habitatge experimental Destaca la seva activitat docent desenvolupada a l’ETSAB i com a professor convidat a diverses universitats estrangeres L’any 1971 construí la seva pròpia casa al Mas Ram de Badalona, anomenada MR1, seguint el model del mégaron mediterrani, i iniciant una sèrie que continuaren les cases MR3 a Arbúcies i Matadepera i MR6 a Alella Des del 1975 treballa amb Josep Ignasi Llorens, amb qui ha realitzat l’escola…
Pere II d’Arborea
Dret
Jutge d’Arborea (1228-~1242), vescomte de Bas (Hug II).
Fill del jutge Hug I i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…
Mahoma Mofférriz
Música
Constructor de claviorgues i mestre d’orgues.
També anomenat el Moro de Zaragoza , és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals franquícies de peatge La seva fama arribà tant a les corts de Castella claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497 i Portugal claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511, com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa 1511, del cardenal de Toledo Juan de Tavera a 1545, etc, i també de…
Roberto Fandiño
Cinematografia
Director cinematogràfic cubà.
En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, collaborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos , 1960 Ganaremos la paz , 1962 Primero de Mayo socialista , 1962 un dels quals Gente de Moscú , 1963, tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo 1967, s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La espuela 1976,…
Joan Aldana
Història
Militar
Militar.
Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc…
Guillem Cabrit
Història
Militar
Militar al servei del rei de Mallorca Jaume II.
Juntament amb el seu company Guillem Bassa, oposaren resistència a Alfons II de Catalunya-Aragó al castell d’Alaró, quan aquest conquerí Mallorca 1285 Tanmateix, el rei s’apoderà del castell, i sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró Una tradició, que arrenca ja del s XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants sant Cabrit i sant Bassa , i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina