Resultats de la cerca

Membre del Club Tiro al Pichón de Barcelona, s’inicià en la pràctica del tir al plat l’any 1960 Guanyà la Copa d’Espanya de tir al plat en fossat olímpic 1962, 1963, 1966, 1969 i el Campionat Internacional d’Espanya de tir al plat 1968 També guanyà el Campionat de Catalunya i de Barcelona en diverses ocasions Disputà la prova de tir al plat als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 S’inicià en la vela el 1972, i competí amb el RCN Barcelona i CN El Masnou Ha estat durant quatre dècades armador de diversos velers anomenats Bribón , amb els quals ha participat com a tripulant en nombroses proves de…

Fou deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona i, a París, de Léon Bonnat Retratista correcte Josep Coroleu , a l’Ateneu Barcelonès Joan Mañé i Flaquer , a la Galeria de Catalans Illustres Francesc Romaní i Puigdengoles, al Foment del Treball Nacional i pintor d’escenes de gènere i dels costums burgesos Museu d’Art Modern de Barcelona, continuà la tradició de Romà Ribera, Francesc Masriera, etc

Es llicencià a Barcelona el 1911 Establert a Figueres, a instàncies de l’oftalmòleg Francesc Agulló desenvolupà la preparació de la pomada oftàlmica a l’òxid groc de mercuri fórmula de Pagenstecher, que obtingué una àmplia difusió arreu del món i li permeté desenvolupar una empresa farmacèutica familiar, especialitzada en productes oftàlmics Traslladada l’empresa al Masnou, adquirí el 1921 l’apotecaria del monestir benedictí de Santa Maria la Real de Nájera Logronyo, reinstallada al Masnou com a museu de farmàcia i medicina El 1925 fundà els Laboratoris del Nord d’Espanya els quals, després…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904 Amplià estudis a Alemanya Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya al Masnou i de l’Institut Cusí, fundats 1925 pel seu germà Joaquim Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic 1919, Antisépticos modernos 1926 i Monitor de la farmacia 1927

S’inicià al CR Barcelona, passà al Club Muntanyenc de Sant Cugat i ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la mateixa localitat Fou dos cops campiona d’Espanya individual i de conjunts Es retirà el 2002, però reaparegué el 2004 amb el grup de gimnàstica estètica de l’INEFC de Barcelona L’any 2008 passà a l’equip Alcón Cusí Participà en dotze edicions de la Copa del Món

Succeí el seu germà Tito Cusi Iupanqui en el tron de Vilcabamba Continuant la política de l’emperador Manco Cápac II, inspirà diversos moviments anticastellans durant el mandat del virrei Francisco de Toledo, que havia implantat una rigorosa legislació minera El virrei envià una expedició de càstig manada per Martín Hurtado de Arbieto, que capturà Vilcabamba i empresonà l’emperador Fou executat públicament a Cusco, i amb ell s’acabà la dinastia incaica

Fill de Huayna Cápac, n'heretà la regió dels quitus, que passà al seu germà Atahualpa Esclatada la guerra civil, les forces d’aquest venceren les seves a Riobamba i a Cotabamba 1532, el capturaren i l’executaren

Després de jugar una temporada al sènior del CB Peter Pan Cibes 1979-80, a partir del 1980 començà a exercir d’entrenadora en les categories inferiors del CB l’Hospitalet El 1984 fitxà pel Natural Cusí, del Masnou, de la primera divisió femenina, on entrenà quatre temporades Després inicià un periple per diferents equips RC Celta de Vigo, Dorna Godella de València, CB Xerox Vigo, CD Reus Ploms i Bàsquet Draft Gramenet El 1995 passà a entrenar equips masculins S’incorporà al CB Aracena 1995-99, que portà des de la segona categoria catalana fins a la Lliga EBA La darrera temporada aconseguí el…

Llicenciat en ciències econòmiques, estudià també sociologia, grafisme, fotografia i cinema El 1973 fundà el Grup Obert de Disseny amb Joan Reig, Josep Rigol, Enric Cusí i Carles Jover Fruit d’aquesta experiència foren alguns curts 1974-75, un dels quals, Olvidar esas horas 1974, participà en certàmens internacionals El 1976 crearen la productora Imatge Comunicacions, SA IMATCO, SA, per a la qual rodaren Madison 1977, premi Sant Jordi de cinematografia 1978 al millor curt espanyol, i el llargmetratge Serenata a la claror de la lluna 1978, que rebé el primer premi al Festival de Huelva del…

Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977…