Resultats de la cerca

Establert als EUA des dels dos anys, fou un membre destacat de la segona generació de la Hudson River School, deixeble de Thomas Cole i un dels principals relleus del moviment pictòric paisatgista de la segona meitat del segle XIX als EUA Interessat també per la fotografia i el daguerreotip, les seves pintures imprimiren el fort sentit teatral i allegòric dels paisatgistes de l’època Dins la seva obra destaquen els cicles dedicats a les muntanyes Rocalloses L’empenta de l’impressionisme cap als darrers anys de la seva vida provocaren l’oblit de l’artista i la seva obra fins a la…

Fill de Josep Arrau i Estrada Gran viatger i home de curiositat universal, presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual després fou president 1866, diverses memòries, del 1834 al 1866, sobre història de l’art, tècniques artístiques, ciències naturals, les teories de Chevreul, el daguerreotip, etc Fou un dels iniciadors de la pintura romàntica catalana el seu estil, de caràcter academitzant, s’expressà preferentment en el gènere del retrat sobresurten el de Damià Campeny, el de Francesc Barret i el seu autoretrat al Museu d’Art Modern de Barcelona i, sobretot…

Germà del gravador Pau Alabern i Moles Viatjà a París per especialitzar-se en el gravat cartogràfic A la capital francesa aprengué a fer daguerreotips 1839, i va ser l’encarregat de realitzar la primera vista fotogràfica a l’Estat espanyol 10 de novembre de 1839 L'esdeveniment fou promogut pel científic i polític liberal Pere Felip Monlau i Roca, que proposà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l'adquisició de la càmera que el mateix Ramon Alabern i Moles havia portat de París La primera fotografia daguerreotip feta a Barcelona fou presa des d’un terrat, que encara…

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i…

Fill d’un pintor i daurador bisbalenc Anà amb un germà seu a Barcelona ~1838, on ambdós es dedicaren al daguerreotip El 1852 feu, a Barcelona, la seva primera exposició pictòrica i un any més tard s’establí a Madrid —on freqüentà la classe de Carlos Luis de Ribera a l’Escuela Superior de Pintura y Escultura— i el 1858 anà a París, d’on passà a Roma el 1863 Tornà a Barcelona 1869-70, on conegué el colleccionista Leopold Gil, que el protegí El 1882, esdevingué catedràtic a Llotja, on tingué per deixebles, entre altres, Lluís Graner i Antoni Ros i Güell Una inicial influència del…

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…