Resultats de la cerca

Vida i obra Difusor de l’anglicanisme a la Península, fundà El Eco Protestante i obrí una llibreria religiosa a Barcelona També és autor d’una història de Valls 1884, la qual recuperà Víctor Castells el 1890 de la capital britànica amb la intenció de completar la que el 1881 havia realitzat el seu convilatà Francesc Puigjaner L’Arxiu Comarcal de Valls conserva un manuscrit de 264 pàgines d’una còpia que en feu mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa Aquest text ha estat editat pels arxivers Joan Papell i Julio-L Quílez a Valls amb el títol La història de Valls Extractes de les “Anotaciones de la…

El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys enregistrà una vintena de…

Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana ,…

Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma, i es doctorà a Madrid Exercí com a catedràtic d’ensenyament secundari, i fou auxiliar de les oficines lexicogràfiques i assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló i  collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya Fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, redactor literari de La Veu de Catalunya  i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones…

Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…

Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana  1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…

Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de Sant Boi de Llobregat i vídua de Josep Campllonch i Puig, doctor en medicina El matrimoni tingué quatre fills…

Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Fou un dels fundadors de la revista universitària Curial  1949, dedicada a estudiar temes de cultura catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de secció de…

Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…

Vida Com molts altres músics francesos del Barroc, procedia d’una família, els Champion, dedicada tradicionalment a aquesta art Probablement són avantpassats seus un compositor anomenat Nicolas Champion i un tal Jacques Champion, segurament germans, que foren cantors de la capella flamenca de l’emperador Carles V El cert és que l’avi de Chambonnières, Thomas Champion, mort cap al 1580, fou organista i compositor al servei del rei de França Més tard, el seu pare, Jacques Champion París ~1555 -1642, fou organista i músic d’espineta d’Enric IV i obtingué el títol de senyor de La Chappelle El…