Resultats de la cerca

Treballà a Budapest 1881 i a Nova York a partir del 1884, on es dedicà a la construcció d’alternadors i motors trifàsics i contribuí al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic Posteriorment 1889 es dedicà a la telegrafia i telefonia i als corrents d’alta freqüència, i el 1892 ideà la bobina que duu el seu nom

Rebé la influència dadaista, però, amb una tècnica expressionista, es dedicà a expressar les sofrences de la classe obrera i de la postguerra L’obrer , 1921 Participà en el grup Neue Sachlichkeit i professà a l’acadèmia de Dresden 1927-33, d’on fou expulsat la seva obra, jutjada decadent, fou parcialment destruïda pels nazis 1933 Després del 1945, es dedicà a l’art religiós

Estudià al Collegi dels escolapis de Santa Anna a Mataró El 1820 obtingué el títol de pilot Es dedicà a la nevegació de cabotatge per les costes del nord de la península Ibèrica El 1827 es féu construir el vaixell “Payo Argentino”, i es dedicà a l’activitat corsària Establert a Buenos Aires, es casà amb Mariquita Blanco 1827, parenta del dictador Juan Manuel de Rosas El 1830, passà a Gualeguay Entre Ríos, on es dedicà a la indústria de material de construcció i a la ramaderia Amic del general Justo José de Urquiza, actuà políticament en nom seu contra Rosas 1852 Fou vicecònsol d’Espanya a…

Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà un fill seu,…

Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca

Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Des del final dels anys setanta es dedicà a la cria i l’ensinistrament de falcons i ocells rapinyaires Treballà dos anys al Falcon Center d’Alemanya i a mitjan dècada de 1990 fundà el Centre de Fauna Salvatge de la Coma, a Piera El centre es dedica al control de fauna en abocadors i aeroports, imparteix cursos d’iniciació a la falconeria i cursos d’educació ambiental Participa en exhibicions, fires i diversos campionats de falconeria

Conreà les tendències figurativa, abstracta i pop, i es dedicà al vitrall Corbera de Llobregat i al cartell Formà part del cercle Maillol També es dedicà a la investigació de la història de l’art i s’especialitzà en les figures medievals del Crist crucificat La representació del Sant Crist al taller d’Erill 1977 premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC 1976, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya 1978, Els davallaments romànics a Catalunya 1980, etc

Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita