Resultats de la cerca

Autor de l’obra Memorial al Rey para que no salgan dineros de estos reinos de España 1558, constituí més que una defensa del mercantilisme, com podria deduir-se del títol, un programa detallat de les mesures prèvies imprescindibles per a endegar el desenvolupament industrial del país Aquest enfocament, inèdit a l’època, el situa com a precursor de nombroses obres del s XVII

Era capità de l’exèrcit de Carles III d’Espanya El 1769 participà en l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia dirigí la primera de les dues parts de l’expedició de terra, amb la missió de recollir queviures i bestiar i dur-los a San Diego, on es reuniren les quatre branques de l’expedició Més endavant explorà la costa de la badia del Carmel i cregué deduir-ne la inexistència del port de Monterrey

Probablement residí a Roma, i sovint ha estat confós amb el gramàtic i lexicògraf alexandrí del mateix nom que visqué a la segona meitat del segle I aC Tot el que es coneix de la seva obra es troba en uns fragments citats per Porfiri i per Ptolemeu D’aquests textos es pot deduir que en les seves teories es feia una clara distinció entre el to major i el to menor en el tetracord diatònic La diferència entre ambdós és coneguda com la coma sintònica o coma de Dídim

Fou professor d’economia a Estocolm en 1904-33 Defensà a Money and Foreign Exchange after 1914 1922, la teoria de la paritat del poder de compra en el comerç internacional, que lligava amb una teoria quantitativa del diner, per a deduir la política monetària més adequada a la situació d’inflació d’aquell moment Escriví una obra polèmica i històrica, Nature and Necessity of Interest 1903 La seva obra més important fou Theoretische Sozialökonomie 1918, on formula les condicions per a tenir un creixement constant o equilibrat

Membre de la Royal Society 1718 i professor a Oxford 1721 Fou el descobridor de l’aberració de la llum 1727 i de la nutació de l’eix terrestre 1748 El 1742 succeí Edmund Halley com a astrònom reial i com a director de l’observatori de Greenwich Del 1750 al 1762 efectuà unes 60 000 observacions d’estels encaminades a mesurar llur parallaxi i a deduir llurs distàncies a la Terra, els resultats de les quals foren publicats després de la seva mort El 1818 Friedrich Wilhelm Bessel aprofità aquestes dades per a confeccionar un catàleg de 3 222 estels

Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca…

Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats…

Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir…

Sacerdot, fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València Amb Baltasar Íñigo i Tomàs Vicent Tosca contribuí granment al foment d’aquestes ciències i a la renovació filosòfica que hi tingué lloc en el període del 1687 al 1727 segons Maians, un alumne seu fou el primer a Espanya que defensà la filosofia moderna en un acte oficial universitari A més d’algunes obres piadoses biografies, publicà una Arithmetica demonstrata 1699 A la seva mort deixà un gran nombre de manuscrits que palesen la dedicació a les matemàtiques i a l’astronomia, almenys ja des del 1681, amb un caràcter…

Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista  Econometrica  i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat  Re-employment Probabilities over the…