Resultats de la cerca

Amb un estil punyent i exquisit, servit per una gran honestedat, donà cos artístic a una visió liberal i escèptica del món Entre les seves obres primerenques, Förvillelser ‘Esgarriaments’, 1901 i Doktor Glas 1905 escandalitzaren per la franquesa amb què abordava la qüestió sexual A Martin Bircks ungdom ‘La jovenesa de Martin Bircks’, 1930, sobre un fons liberal i religiosament escèptic, hi ha una de les descripcions més delicades sobre la infantesa de la literatura sueca En canvi, a Den förvandlade Messias ‘El Messies trasmudat’, 1932 hi ha un interès ben definit per la religió

El seu “teatre estrany”, tal com és definit en el món anglosaxó, és una combinació d’escenografia, acció i efectes òptics i sonors Les seves obres eviten qualsevol trama, argument, caràcters o emocions Cal destacar-ne Angelface 1968, Classical Therapy or, a Week under the Influence 1973, Hotel for Criminals 1975, Book of Esplendors 1978, Reverberation Machines 1985 i Unbalancing Acts 1992 Ha recollit les seves darreres obres, estrenades la majoria amb el seu grup Ontological-Hysteric Theatre, en els volums My Head Was a Sledgehammer Six Plays 1995 i Paradise Hotel and Other Plays…

Filla de Roberto Rossellini, prengué part en els treballs d’antropologia teatral de l’IRAA Istituto di Ricerca Antropologica sull’Attore di Roma, 1978-87, els muntatges del qual s’han definit com a teatro del rimosso , és a dir, d’allò que és submergit en el subconscient La seva recerca ha basculat entre teatre i dansa, tradicions orientals i pràctiques rituals, entre cos en trànsit i cos quotidià urbà o no, entre gest humà i gest animal Un treball que s’ha concretat en la pràctica escènica i en llibres com La liquidazione del corpo 1989 El 1982 actuà a Sitges XV Festival en l’…

Estudià al Radcliffe College i fou professora en diverses universitats nord-americanes Centrà les seves investigacions en el camp de la teoria del coneixement a partir del pensament del filòsof alemany Ernst Cassirer El problema de l’estatut cognitiu de la música -què i com significa, si és que significa quelcom- esdevingué la matriu de la resta de la seva reflexió sobre l’art "La música fa audible el temps", afirma en Feeling and Form 1953, llibre on continua la tasca iniciada en Philosophy in a new Key 1942 Aquest temps és definit en termes de durada, com l’experiència d’una…

Sense tenir un ofici definit, mantingué relacions amb el grup anarquista Benvenuto, implicat en l’atemptat contra Martínez de Campos dut a terme per Paulí Pallàs En acció individual, i per venjar la mort de Pallàs, el 7 de novembre de 1893 llançà dues bombes Orsini al pati de butaques del Liceu i causà la mort de vint persones Aconseguí de fugir i no fou detingut fins als darrers dies de desembre, a Saragossa Dins la presó de Barcelona simulà ésser convertit pel jesuïta Goberna, però en ésser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l’11 de juliol de 1894 reafirmà…

Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de…

En 1967-70 es dedicà a la crítica teatral i, posteriorment, collaborà en diverses obres teatrals a Berlín, on viu actualment La seva obra, que inclou drames com Die Hypochonder ‘Els hipocondríacs’, 1972 o Bekannte Gesichter, gemischte Gefühle ‘Rostres coneguts, sentiments barrejats’, 1975, així com proses, entre les quals les narracions Die Widmung ‘La dedicatòria’, 1977, Rumor 1980, Paare, Passanten ‘Parelles, passavolants’, 1981 i Der Junge Mann ‘El jove’, 1984, de gènere poc definit, reflecteix la desorientació i la incomunicació de l’home de la societat postindustrial…

És fundador i professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967 La seva creació artística és preferent ment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena “Foto-grafic Art” Ha dut a terme campanyes publicitàries per a nombroses empreses, entitats i institucions catalanes El seu estil s’engloba en el conjunt d’influències pop-art , amb un to irònic que s’allunya de l’austeritat racionalista, per bé que la influència més acusada és la del dissenyador suís Josef Müller Brockman És l’autor del llibre Barcelona gràfica , publicat…

Fill de Hassan II del Marroc, es llicencià en dret a la Universitat Muḥammad V de Rabat 1985 i es doctorà 1993 a la de Niça, i dugué a terme tasques diplomàtiques i protocollàries Un cop al tron 30 de juliol de 1999 autoritzà entre d’altres mesures, el retorn al Marroc d’Abraham Serfaty, opositor històric de Hassan II, i destituí el ministre de l’interior i home fort del règim, Driss Basri, en el càrrec des del 1974, bé que el pes de l’exèrcit i la concentració de poders en la seva persona posaren en qüestió la proclamada obertura del règim El 2000 reprengué les relacions amb Algèria…

El mateix any que es graduà en Belles Arts a la Syracuse University 1973 feu la seva primera exposició, New Video Work, en la qual ja emprà la tecnologia audiovisual com a mitjà expressiu, que ha esdevingut una constant en la seva obra i amb la qual pretén transmetre sensacions, percepcions i estats de consciència amb una forta càrrega mística provinent de religions i cultures molt diverses Entre les seves exposicions individuals hom pot esmentar Bill Viola Installations and Videotapes Nova York, 1987, Unseen Images exposició itinerant per Europa 1992-94, Buried Secrets , que representà els…