Resultats de la cerca

El 1985 quedà quart en el Campionat d’Espanya de Rallis i el 1986, sisè Quedà segon en la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic 1986 i cinquè en el XXII Ralli Catalunya 1986 El 1988 s’integrà a l’equip Seat Sport i el 1993 guanyà el Desafío Peugeot Posteriorment, participà en diferents curses de clàssics com el Ralli Costa Brava

Fou segon director de música del Teatro de la Cruz madrileny 1789-90 i un notable compositor de tonadillas La Biblioteca Municipal de Madrid en conserva una gran quantitat, entre les quals destaquen La cantada vida y muerte del general Malbrú , El apasionado , El desafío de las majas y los soldados i El italiano fingido El musicòleg J Subirà situa la figura de Valledor en el que ell anomena el període de creixement o joventut de la tonadilla 1757-70 i en el de maduresa i apogeu del gènere 1771-90

Feu estudis tècnics i d’economia a Barcelona, on es doctorà Emigrà a Veneçuela i s’establí a Caracas Fou professor d’economia de l’empresa a la facultat d’enginyeria de la Universidad Central de Caracas 1951-63 Més tard, tornà a Catalunya, on fou professor de política d’empresa a l’IESE 1963-86 Un altre cop a Veneçuela creà un complex tèxtil, amb altres socis Treballat, també, com a enginyer a la Corporación Venezolana de Fomento És autor d’ Empresas multinacionales 1967, La empresa i el proceso de dirección 1982, El desafío europeo a las empresas españolas 1985, i Orígenes de la Barcelona…

Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…

Des del 1989 participà en expedicions a serralades d’arreu del món Pamir, Karakoram, Atles, Andes, Himàlaia o Alaska, amb ascensions als principals cims Lenin, Huascarán, Alpamayo, Huayna Potosí, Aconcagua o Denali, entre d’altres Cal destacar les seves ascensions a vuit cims de més de 8000 m el Cho Oyu 1994, que representà la primera ascensió hivernal catalana a un vuit mil i rebé una menció de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME al Piolet d’Or l’Everest 2000 el Gasherbrum II 2006, en commemoració del centenari del Centre Excursionista de Lleida CEL el Broad Peak…

Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…

Biografia Era alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona quan demanà entrar a l’orde Començà el noviciat a Moià el 14 d’octubre de 1956 i hi professà el 20 d’octubre següent Passà per les cases centrals d’estudis d’Iratxe, d’Albelda de Iregua i de Salamanca, on freqüentà la universitat pontifícia i es llicencià en teologia Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de juny de 1965 Tingué també els títols de professor mercantil, mestre i maître en catéchèse Començà el ministeri educador a Terrassa com a director de la residència universitària escolàpia 1965-67 Fou director dels calassancis d’…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…