Resultats de la cerca

Fou director dels laboratoris Carlsberg de Copenhaguen Investigà sobre tècniques d’identificació de mescles de sucres i sobre el mètode de determinació del nitrogen

Treballà sobre les aplicacions de l’òptica electrònica a la determinació de les estructures moleculars i sobre l' efecte electroòptic de Kerr És autor de La diffusion moléculaire de la lumière 1929

Determinà el moviment orbital dels sistemes dobles de Sírius i Proció Participà en la confecció de la Bonner Durchmusterung Aprofità l’oposició de l’asteroide Victoria 1889 per fer una determinació molt precisa de la distància al Sol

Investigà la dispersió elàstica dels electrons en un medi atòmic, en el cas de les altes energies, i la determinació de l’estructura interna de l’electró El 1961 li fou concedit, juntament amb RMössbauer, el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull

S’especialitzà en la millora genètica de varietats de plantes cultivades És l’autor de la teoria de l’especiació per poliploïdia en les plantes 1917 i de nombrosos treballs sobre la determinació genètica del sexe i l’herència lligada al sexe

Estudià l’audició i féu notables recerques en acústica, especialment en la determinació del nombre de vibracions dels sons També foren bàsiques les seves investigacions juntament amb Biot sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric llei de Biot i Savart Estudià també el moviment dels fluids i dels ciclons

Entre els seus nombrosos treballs destaquen la reforma de l’almanac nàutic, una acurada determinació de la densitat de la Terra, la revisió dels catàlegs d’estels i l’estudi dels fenòmens lluminosos produïts a la superfície de la Lluna durant els eclipsis totals de Sol grans de rosari

Fou professor a la Universitat de Dublín i membre de la Royal Society de Londres Féu investigacions sobre les ones electromagnètiques i la teoria de l’èter Interpretà la famosa experiència de Michelson sobre la determinació de la velocitat de la llum i enuncià la teoria de la contracció longitudinal dels cossos en moviment

Es doctorà a la Universitat de Tübingen Contribuí a la formació de la termodinàmica, sobretot amb els seus estudis sobre la determinació quantitativa de l' equivalent mecànic de la calor i sobre el principi de conservació de l’energia, que ell intentà d’aplicar als éssers vius i a l’estudi dels fenòmens còsmics